Ramon Espadaler tria‘ Dones que dormen’, de Valentí Puig
El candidat d’Unió recomana l’última lectura que està fent, Dones que dormen, de Valentí Puig. És una tria coherent per a algú que va ser conseller d’Interior fins fa uns mesos i que ha viscut, també recentment, la consulta a la militància del partit sobre si calia continuar o no “amb el compromís amb el procés des del catalanisme integrador”: tanta interioritat desemboca en la voluntat de llegir textos introspectius com són els dietaris del mallorquí. Puig defensa les maniobres retòriques a la perfecció: “Tal vegada la literatura sigui l’única manera de poder dir que estem a favor de la realitat i a la vegada en contra”. Potser Ramon Espadaler definiria la política d’aquesta mateixa manera.
En els textos que recull Dones que dormen -que parteixen d’anotacions preses entre 1986 i 1990- escriu: “No exagerar la felicitat que no es té és, tal vegada, un símptoma adult”. Llegint Puig s’entra en un terreny sofisticat i incòmode, on conviuen assajos polítics amb novel·les on es detalla l’entrada de les tropes franquistes a la capital catalana el 1939 i poemaris que combinen hàbilment esperit líric i terrenalitat: “Serem bona gent que juga al pòquer i va en shorts a una barbacoa dels veïns. Agost, agost ja tan lluny de la infància i tan arran del colesterol”. Puig és un dels escriptors més polièdrics i complets del panorama actual. Unió, en canvi, arriba tot sol a les eleccions i les enquestes li auguren uns resultats modestos el 27 de setembre.
