QÜESTIÓ DE CONFIANÇA

Referèndum per fer la independència o al revés?

Els experts creuen que no es pot validar el procés amb la llei actual

Complex. Així consideren bona part dels experts consultats el nou pla per culminar el procés d’independència que va exposar el president, Carles Puigdemont, ahir en el seu discurs per superar la qüestió de confiança. El referèndum, que ha tornat al centre de la política catalana, és una fita que consideren inviable si es vol emparar en el marc legal espanyol i, els que ho veuen factible, asseguren que primer cal declarar la independència i després fer el referèndum perquè la ciutadania “convalidi” a les urnes la decisió del Parlament. Ara bé, de moment el rumb assumit per Puigdemont i el govern de Junts pel Sí és aquest: “A finals de juliol el Parlament aprovarà les lleis necessàries perquè Catalunya funcioni com a estat independent i convocarem els ciutadans a les urnes perquè permetin la proclamació d’independència”.

El catedràtic de ciències polítiques de la UPF Ferran Requejo no veu clar l’ordre dels factors i defensa que un referèndum només es pot fer un cop ja s’ha proclamat la independència: “Si és abans vol dir que es fa dins la legalitat espanyola”. I afegeix que fer-ho abans és un “suïcidi” perquè l’Estat reaccionarà “immediatament” activant la Fiscalia i la suspensió de l’autonomia. Aquesta tesi és compartida també per la catedràtica de dret constitucional Mercè Barceló, que considera que “no hi pot haver una nova legalitat d’acord amb l’ordenament jurídic espanyol” i que, per tant, s’ha de declarar la independència abans de fer un referèndum per ratificar-la. És per això que considera clau que la ciutadania estigui disposada a “desobeir”, si arriba el moment, la legalitat espanyola.

El professor de ciències polítiques de la UPF Josep Costa, però, posa èmfasi precisament en el calendari exposat per Puigdemont per trobar una via intermèdia entre la votació del 9-N i la declaració d’independència. El politòleg veu factible que entre l’aprovació de les lleis de desconnexió -la més important, la llei de transitorietat jurídica- i el referèndum, Catalunya visqui en un règim “transitori” en què es continuaran aplicant les lleis espanyoles però la “seu del poder” i la “legitimitat” hauran canviat de lloc: del Congrés de Diputats al Parlament. És a dir, la Generalitat sortiria de la legalitat espanyola -explica Costa- només per celebrar un referèndum que ratifiqui (o no) la desconnexió que haurà aprovat prèviament el Parlament. Això s’assoliria, afegeix, si una part de la llei de transitorietat -la que fa referència a la proclamació de la independència- entrés en vigor només si els ciutadans voten majoritàriament a favor de l’estat propi.

Preguntada per l’aprovació de les lleis de desconnexió al Parlament, Mercè Barceló no és optimista i pronostica que les normes acabaran al Tribunal Constitucional “just quan es comencin a tramitar” al Parlament com a proposicions de llei -ara estan en fase de redacció en la ponència de Junts pel Sí i la CUP-. En la mateixa línia, la politòloga Astrid Barrio tampoc veu viable la via de Puigdemont i diu que el procés ha entrat en un “bucle” retornant al 9-N: “El referèndum no serà vinculant i no tindrà reconeixement internacional”.

12 mesos són suficients?

Per a Requejo la voluntat expressada per Puigdemont és anar a la política de fets consumats i per això creu que posar terminis -s’ha fixat l’aprovació de la desconnexió a finals de juliol i el referèndum al setembre- pot ser contraproduent. “L’obsessió pel temps és un error, s’han de preparar moltes coses, com l’accés al crèdit internacional”, afirma. Així, assegura que la política exterior dels pròxims mesos és “importantíssima” i no parla -aclareix- només d’obrir delegacions.

És en aquest punt en què Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la UB, assenyala les debilitats de l’independentisme. “No veig cap indici que doni confiança d’un reconeixement internacional”, diu, i afegeix que l’actitud dels països europeus ara és d’“indiferència o hostilitat”. Arbós no només alerta de les dificultats externes sinó també de les internes, en relació a la “mobilització” dels contraris a la independència. En aquest punt llança una pregunta a l’aire: “¿Arribarà el moment en què els Mossos d’Esquadra aniran als ports i aeroports i diran a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil que a partir d’ara ells s’encarreguen dels control de fronteres?” De moment la pregunta no té resposta.

Més continguts de