Política 02/02/2017

Rosell, l’enginyer del 3%

Històric militant de CDC, va ser director d'Infraestructures.cat entre 2011 i 2015, des d'on hauria inflat el preu d’algunes obres i influït en concursos per afavorir empreses afins al partit

Marc Toro
2 min
Pla mig de Josep Antoni Rosell, director general d'Infraestructures.cat, amb el seu advocat, Jordi Ventura, sortint dels jutjats del Vendrell / ACN

BarcelonaHistòric militant de CDC, Josep Antoni Rosell (Ivars de Noguera, 1962) és a l’ull de l’huracà del cas 3%. Enginyer agrònom amb estudis d’empresarials, va ser director d’Infraestructures.cat, l’organisme de la Generalitat responsable de l'obra pública -l’antiga Gisa-, entre 2011 i 2015. L’octubre d’aquell any va ser detingut per primer cop i imputat en el marc de l’operació Petrum III, juntament amb l’extresorer de CDC Andreu Viloca i l'exgerent del partit i secretari del patronat de la Fundació CatDem, Carles del Pozo, entre d’altres. El jutge va considerar llavors que Rosell hauria aprofitat el càrrec per inflar el preu d’algunes obres i influir en concursos per afavorir empreses afins a Convergència.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Proper a l’exconseller de Justícia Germà Gordó, el Govern el va apartar de les seves funcions pocs dies després de la detenció, però des d’altes instàncies de la Generalitat se'n va frenar el cessament al·legant que "no era el moment", una decisió que va tensar la relació entre CDC i ERC. No va ser fins al febrer del 2016 que el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, el va acomiadar. 5 mesos després la Generalitat es va personar en la causa oberta contra ell.

Rosell, que fins aquest dijous estava en llibertat amb càrrecs, ja havia evitat l'acomiadament el 2013. Llavors formava part de la mesa de contractació d’Aigües Ter Llobregat i, quan ja s’havia decidit adjudicar-ne la gestió a Acciona, va subministrar informació d’amagat dels membres de la mesa per tombar l’operació.

Al departament d’Agricultura quan el Govern va adjudicar l’obra del canal Segarra-Garrigues (2002), va treballar al sector privat abans de ser nomenat director d’Infraestructures.cat, quan va passar a ser un dels alts càrrecs més ben pagats de la Generalitat. Entre les proves que apuntarien a la seva implicació en el finançament irregular de CDC el jutge va assenyalar una caixa forta amb 80.000 euros que hauria amagat al seu despatx i dos maletins amb documents personals i professionals, alguns dels quals relacionats amb Infraestructures.cat.

stats