29/08/2016

El Rubicó de Pedro Sánchez

3 min
Rajoy i Sánchez s'han reunit aquest dilluns al Congrés a petició del líder del PP. EFE

MadridAixí podria començar una crònica imaginària després del debat d’investidura de Mariano Rajoy... La nit del dijous 1 al divendres 2 de setembre del 2016, Pedro Sánchez es va aturar un moment davant el Congrés de Diputats. Aquell divendres era el dia de la segona votació de la investidura de Rajoy. Ja se sentia una mica més alleujat després de formalitzar el no a la primera votació del 31 d’agost. Però aquest 1 de setembre era una altra cosa. Amb aquest segon no, Sánchez creuava, com Juli Cèsar la nit del 11 al 12 de gener de l’any 49 abans de Crist, el Rubicó. Recorda les dues frases que se li atribuïen a Suetoni i Plutarc, respectivament: “Els daus estan tirats!” “Que comenci el joc!” I es va dir: ja no hi ha marxa enrere.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Hi ha un punt en què la percepció figurada de l’actual líder del PSOE sembla indiscutible: no hi ha marxa enrere. O, usant la fórmula de Rajoy, sí?

Si el no que propinarà el PSOE en aquest debat que comença aquest dimarts i acaba divendres respon a les raons que Sánchez -i abans que ell, dilluns mateix, Patxi López- ha donat, la marxa enrere es perfila gairebé impossible. Perquè, segons ells dos, els socialistes no poden facilitar que governi un Rajoy que perpetua en nom del PP la precarietat laboral i la corrupció. Dues xacres que han sigut l’ADN de Rajoy i del PP. I ho segueixen sent després del pacte RR, Rajoy-Rivera.

Tant és així que dilluns, vigília de la tarda de dimarts, reservada per Rajoy per al seu discurs, corrien versions en certs cercles polítics de Madrid sobre una informació relacionada amb investigacions judicials arran d’una denúncia que afectaria una personalitat de l’entorn del govern de Rajoy. En certes tertúlies de la capital del Regne donaven per fet que el dia D per a l’aparició de la notícia seria aquest dimarts 30 d’agost, al matí.

No seria, en tot cas, l’única. Al final d’aquesta setmana també hi haurà novetats sobre la investigació d’una persona que ha sigut molt pròxima a Rajoy i que va treballar amb ell en un lloc d’una empresa pública vinculada al ministeri de l’Interior. Es tracta de l’exdiputat Pedro Gómez de la Serna, soci de l’exambaixador a l’Índia Gustavo de Arístegui, amb qui regentava un despatx de presumpte tràfic d’influències.

El denunciant, abans d’anar a la Fiscalia Anticorrupció, va lliurar còpia de la denúncia contra ells al Palau de la Moncloa a l’atenció de Jorge Moragas, director del gabinet de Rajoy. Dos mesos més tard, el novembre del 2015, en veure que no hi havia resposta, es va presentar a la Fiscalia, que va iniciar la investigació sigil·losament.

Sánchez va dir aquest dilluns que el procés d’investidura no acaba el 2 de setembre. Sobre què passarà després, va assenyalar enigmàtic: “Quan arribem a aquest riu creuarem aquest pont”. Encara que sigui així, les raons del no de Sánchez impugnen Rajoy en persona però també el PP. Rajoy, a qui li toca provar la investidura a petició del rei Felip VI, ha tornat a dir que si fracassa aquesta setmana tornarà a intentar-ho altra vegada; i amb el PSOE, que, ha dit, segueix tenint la clau. De la fanfarronada o a la primera o eleccions el 25 de desembre fum, fum, fum, ja no en queda ni l’ombra.

stats