FINANCES
Política 27/06/2020

Societat Civil Catalana fitxa Linde

L'exgovernador del Banc d'Espanya va alertar del risc de 'corralito' a una Catalunya independent

Anna Mascaró / Xavier Grau
3 min
Luis María Linde, exgovernador del Banc d’Espanya, 
 En una imatge d’arxiu 
 Durant una compareixença al Congrés de Diputats.

BarcelonaL’exgovernador del Banc d’Espanya Luis María Linde s’incorporarà al consell assessor consultiu de Societat Civil Catalana, segons va avançar El Confidencial i va confirmar l’ARA. A més de Linde, també formaran part d’aquest consell l’exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo i el periodista Albert Castillón.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Luis María Linde va ser governador del Banc d’Espanya entre el 2012 i el 2018, és a dir, el seu mandat va coincidir amb el govern del PP liderat per Mariano Rajoy i, com a banquer central, va haver d’enfrontar-se a una part de la crisi del deute. El 2015 Linde va advertir que hi havia un risc de corralito si Catalunya s’independitzava d’Espanya.

Unes declaracions que xocaven frontalment amb la premissa de prudència i contenció amb la qual ha d’actuar el responsable d’un banc central, que té com un dels principals objectius crear confiança. De fet, Linde es va adonar de la seva relliscada. El 21 de setembre del 2015 alertava del risc d’un corralito, però dos dies després es retractava a mitges. El 23 de setembre, al Senat, qualificava d’“improbable” i “quasi impossible” un corralito a Catalunya, tot i que no ho veia impossible.

Linde, en la seva compareixença al Senat, va dir que les seves paraules no eren una amenaça a Catalunya. Fins i tot, l’aleshores senador del PSC i expresident de la Generalitat, José Montilla, li va demanar explicacions per les seves paraules.

Tot l’enrenou es va produir a només una setmana de les eleccions catalanes del 27 de setembre del 2015, cosa que va generar fortes crítiques dels partits independentistes a Linde, que va matisar les seves declaracions, malgrat que admetia la possibilitat del risc d’un control de capitals que impediria que els estalviadors catalans, en cas de declarar-se la independència, poguessin disposar dels seus fons, a l’estil de l’Argentina de finals del 2001.

Luis María Linde, nascut a Madrid el 1945, és el clar exemple d’alt funcionari de l’Estat. Llicenciat en econòmiques per la Complutense, va entrar al Cos Superior de Tècnics Comercials i Economistes de l’Estat amb el número 1 de la seva promoció. Va ocupar diferents càrrecs a l’administració i el 1983 va entrar al Banc d’Espanya. De fet, va ser de les poques persones que sabien amb antelació quan entraria la pesseta a la moneda única, però tot i això no hi tenia gaire fe, fins al punt que el 1996 va publicar Los mercados de divisas: virtualidad del SME y posibilidades de la moneda única europea, en què considerava que “la implantació de la moneda única planteja problemes tècnics, legals i polítics i no és del tot segur que finalment es dugui a terme de la forma prevista en el Tractat de Maastricht”.

Incorporació de Millo i Castillón

Entre el 2005 i el 2008 va ser director executiu del Banc Iberoamericà de Desenvolupament, i el 25 de maig va entrar com a conseller al Banc d’Espanya, on va arribar a governador el 7 de juny d’aquell any després de la dimissió de Miguel Ángel Fernández Ordóñez. Linde complia 70 anys el 2015 i hauria d’haver deixat el càrrec segons el reglament del Banc d’Espanya, però una reforma del PP va permetre allargar el seu mandat fins al 2018, quan amb el PSOE al govern espanyol el va substituir Pablo Hernández de Cos.

En el cas d’Enric Millo, les fonts consultades per l’ARA destaquen el seu paper com a delegat del govern espanyol a Catalunya, especialment durant l’1 d’Octubre, com un dels motius que van portar l’entitat a buscar el seu fitxatge. Durant el judici de l’1-O, Millo va reforçar en la seva declaració les tesis d’una violència sostinguda a Catalunya entre el setembre i l’octubre del 2017 i va parlar d’“assetjaments, amenaces i accions violentes”. Un dels moments més polèmics de la seva declaració al Tribunal Suprem va ser quan va assegurar que durant l’1-O els activistes van llançar Fairy a terra perquè la policia rellisqués.

Albert Castillón és un periodista català que va obtenir rellevància mediàtica des del programa Espejo público d’Antena 3. Els últims anys s’ha significat a favor de la unitat d’Espanya i el febrer del 2019 va fer la lectura del manifest a la concentració de les tres dretes a Madrid contra Pedro Sánchez.

El president de SCC, Fernando Sánchez Costa, va impulsar a principis d’any el consell assessor consultiu preocupat per la crisi de credibilitat que en els últims mesos ha patit l’organització pels conflictes interns, reflex de la desunió del bloc unionista abans format pel PP, Cs i el PSC. L’objectiu de l’organisme és dotar de prestigi l’entitat. Fonts de SCC expliquen que ara treballen per afegir alguna figura de perfil europeu al consell assessor.

stats