SCC presenta una demanda de 5 milions d'euros contra Mas, Ortega, Rigau i Homs pel 9-N

Denuncia que van disposar "irregularment de fons públics" per a un acte "il·legal"

Societat Civil Catalana (SCC) i Advocats Catalans per la Constitució han presentat una demanda perquè l'expresident de la Generalitat, Artur Mas; i els exconsellers Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs abonin 4,9 milions d'euros que s'atribueixen a la consulta del 9-N. L'escrit sol·licita al tribunal que els consideri "responsables comptables directes i solidaris" d'haver gastat gairebé cinc milions d'euros públics en la consulta del 9 de novembre del 2014 en incórrer en una responsabilitat comptable i malversació en la gestió de fons públics. Les entitats afirmen que tots quatre van ordenar a funcionaris subordinats i ens públics "l'aplicació irregular de fons públics per portar a terme una consulta inconstitucional d'autodeterminació" i afirmen que amb la seva conducta van "disposar irregularment de fons públics que estaven al seu càrrec per donar cobertura financera a una actuació obertament inconstitucional, il·legal".

SCC i l'entitat d'advocats consideren que tant la convocatòria del 9-N com el conjunt d'actuacions organitzatives i logístiques per portar-lo a terme i finançades amb fons públics "van ser declarades inconstitucionals per desbordament competencial", així com per "incórrer en infraccions constitucionals substantives". Afegeix que aquesta inconstitucionalitat i nul·litat "ja ha estat jutjada" i enumera les sentències del Tribunal Constitucional (TC) que van declarar nul·la la consulta. 

Continuen afirmant que els demandants "no podien desconèixer" aquests pronunciaments i apunta a la seva "arbitrarietat" en actuar per desenvolupar igualment el 9-N, "malgrat la seva contradicció flagrant amb la Constitució". Esgrimeixen també que els demandants han estat sentenciats com a autors d'un delicte de desobediència tant pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com pel Suprem (TS), però puntualitzen que cap de les sentències va abordar la rellevància penal de l'aplicació de fons públics al 9-N. 

Fons públics

A la seva demanda, afirmen que la sortida de fons públics per finançar el 9-N "es va canalitzar a través d'una sèrie de contractes, encàrrecs o escomeses de gestió que van subscriure, per indicació dels demandats, funcionaris jeràrquicament subordinats o ens dependents considerats 'mitjans propis' amb diversos contractistes privats". 

Expliquen que no disposen de tota la documentació per delimitar l'abast econòmic de la demanda i que es remeten a la informació de l'arxiu de la Generalitat, de les empreses contractades i als antecedents que concorren en la causa. Apunten a més que en el procediment que ja té obert el Tribunal de Comptes, els demandants "no han qüestionat en cap moment l'import de la despesa vinculada al 9-N sinó si podien ser constitutius d'un supòsit de responsabilitat". 

Entre les despeses, SCC esmenta la web del 9-N, el material per a la votació, l'adquisició d'ordinadors per a les meses de votació, la campanya de publicitat institucional, contracte per als voluntaris participants, elaboració del suport informàtic necessari i enviament d'informació. 

Responsables de la despesa

Les dues entitats presenten la demanda contra Mas, Ortega, Rigau i Homs en considerar que és a ells a qui s'han d'atribuir les despeses del 9-N després que hagin estat condemnats en considerar-se provat que "la celebració de la consulta va ser possible gràcies a la pertinaç actuació dels quatre demandats que van impulsar tot allò que resultava necessari per a la seva execució i també van ometre les actuacions que els eren exigibles i que, en cas d'haver-les adoptat, haurien permès donar compliment a l'ordre decretada pel TC". 

En concret, estableixen que és Mas el responsable de la convocatòria i el desplegament dels efectes jurídics "que van posar en marxa, com a primer graó, en la cadena de la despesa, l'ús irregular de fons públics". A Ortega la consideren "el tronc nuclear de la coordinació d'activitats preparatòries" i la responsable de la major part dels contractes preparatoris.

De Rigau esmenten que en qualitat de consellera d'Ensenyament, va posar l'espai competencial i va assumir la iniciativa d'actuacions dirigides a fer efectius "els designis" del president de la Generalitat. Per acabar, diuen que ha quedat provat que Homs va encarregar la contractació de diversos serveis "essencials" per al 9-N, com la campanya institucional o l'enviament d'informació a la població. 

Així, SCC i l'organització d'advocats afirmen que els demandants "es van concentrar per actuar de comú acord i amb repartiment de papers, i cadascun d'ells va posar l'espai competencial que tenia al servei de la consulta". Afegeixen que en destinar recursos públics que gestionaven a fins diferents dels que marca la llei "van actuar amb desviació de poder, i van trencar el deure més elemental de lleialtat exigible a tot gestor públic". Consideren que també van incomplir la llei de contractació pública, la de pressupostos de la Generalitat i que van actuar amb coneixement de causa, per la qual cosa reclamen que es retornin els gairebé 4,9 MEUR que ells calculen que es poden atribuir al 9-N.

Més continguts de