SCC impulsa la creació d'una "plataforma d'afectats pel Procés"
El 97% dels socis aproven el nou pla estratègic de l'entitat
BarcelonaEl 97% dels socis de Societat Civil Catalana (SCC) han donat llum verda al nou pla estratègic de l'entitat. Ha costat arribar a aquest consens, del qual l'entitat treu pit aquest dilluns en un comunicat: concretament, 181 esmenes que es van estudiar durant l'assemblea de divendres passat. Amb aquest document, el nou president de l'entitat, Josep Ramon Bosch, aspira a superar l'etapa de divisions internes que en els últims mesos han sembrat de polèmiques l'organització.
Entre les mesures destacades, hi ha la creació d'una "plataforma d'afectats pel Procés" per "no oblidar el mal social, personal i polític que ha comportat l'intent de ruptura". En el mateix sentit, l'entitat es conjura per ser "bel·ligerant" en la denúncia dels atacs dels "drets i llibertats individuals" i, per tant, impulsarà les col·laboracions amb "juristes afins per defensar tots els catalans". A més, exigirà "la neutralitat dels espais públics", i denunciarà "l'assetjament als funcionaris a les institucions públiques per la seva ideologia".
Contra l'"adoctrinament"
En el mateix sentit, SCC s'ha compromès a "lluitar contra l'adoctrinament nacionalista a l'escola i per la neutralitat política dels espais electorals". A més, preveu "construir un Observatori de les Llengües Oficials de Catalunya que porti a terme informes, accions i activitats per garantir que el castellà i el català tenen un règim de normal convivència i visibilitat", així com que siguin "llengües vehiculars a totes les escoles".
D'altra banda, l'entitat escolta una de les crítiques que l'anterior president, José Rosiñol, havia rebut des del sector crític, en desacord amb la desmobilització que feia al carrer. Així, la nova línia estratègica aposta per "multiplicar" la "presència al carrer", principalment "a través de carpes": dues setmanals a Barcelona i una cada cap de setmana en altres llocs del territori.
Políticament, SCC promourà "el vot constitucionalista" i la creació de governs constitucionalistes per "garantir la convivència". A més, promourà la creació d'un discurs "en català a favor d'una Catalunya forta dins d'una Espanya unida".
