ANÀLISI

Pirotècnia fallera fins al conclave Sánchez-Iglesias

El 'reset' que suposaria tirar una altra vegada els daus el 10 de novembre és imprevisible

Fins que Pedro Sánchez no agafi el telèfon, marqui el número de Pablo Iglesias i digui “Pablo, vine a la Moncloa”, tot és pirotècnia fallera. Les trobades entre negociadors, ¿han arrencat després d’una reunió entre els dos líders? No. Per tant, els falta força executiva. Omplen el buit dels dies que falten fins al 16 de setembre, quan el rei rebrà a la Zarzuela els representants dels partits i hauria de poder confiar a Pedro Sánchez la tasca de negociar una segona investidura.

Pablo Iglesias creu, segons fonts coneixedores de les seves últimes reflexions en veu alta, que les ofertes llançades pel PSOE -programa i càrrecs a les “institucions de l’estat”- podrien ser el començament del típic castell de focs artificials que culminarà cap a finals de la setmana que ve amb algun reflotament de les ofertes de ministeris que es van encallar el 25 de juliol.

Amb aquest convenciment, doncs, Iglesias no cediria -no es rendiria- davant les pressions i exhortacions. I Sánchez prendria la decisió en l’últim minut segons els trackings electorals. Iglesias i el seu equip ara estan animats, fins al punt de pensar menys dramàticament en una repetició d’eleccions.

La direcció d’Unides Podem es veu forta en els sondejos i és sensible al fet que la militància estaria encantada de fer una campanya en què un dels eixos centrals fos denunciar que Sánchez vol fer exactament el contrari del que li van demanar els simpatitzants la nit del 28 d’abril: “Amb Rivera, no”. I que si el desig de Sánchez no es materialitza és perquè Rivera no vol.

Si en aquestes eleccions Unides Podem manté el seu capital electoral al voltant dels 40 o 42 escons i el PSOE creix a costa de Cs, segons les fonts consultades, això permetria no només renovar la batalla pel govern de coalició, sinó també destruir el veto de Sánchez i el PSOE a Iglesias.

El líder d’Unides Podem, per tant, trobaria noves forces polítiques per combatre el veto al qual se’l va sotmetre per fer pedagogia: el que importava no era la seva presència, sinó la d’Unides Podem, al consell de ministres. Iglesias està convençut que el govern de coalició és el gran objectiu que no ha d’abandonar el seu partit -tot i que admeten que des de fora no sigui fàcil de comprendre-, perquè en depèn el creixement d’Unides Podem. Entrar al govern, aprovar els comptes i tenir dos anys d’estabilitat com a mínim.

El problema és que el reset que suposaria tirar una altra vegada els daus el 10 de novembre és imprevisible. Perquè la primera derivada esperada -la caiguda en picat de Ciutadans- pot tenir segones i terceres derivades. Des d’una explosió i canvi d’orientació en el partit de Rivera -cap a un “amb Sánchez, sí”- fins a un enfortiment del PP i un debilitament d’ERC. Pedro Sánchez tindria, doncs, un ventall de possibilitats en el camp d’una dreta la consigna de la qual respecte a ell ha sigut “ni aigua”.

Més continguts de