Sánchez i Urkullu aborden avui l’acostament dels presos d’ETA
L’aval del PSE obre la porta a una nova política penitenciària
VitoriaEl canvi de la política penitenciària que s’aplica des de fa lustres als presos bascos relacionats amb ETA, que ha d’incloure la fi de la dispersió, la humanització del tractament dins de les presons i la possibilitat d’accedir a beneficis penitenciaris com qualsevol altre pres, estarà sobre de la taula de la reunió que avui al matí mantindran a la Moncloa Pedro Sánchez i Iñigo Urkullu. Tot sembla indicar que ara sí que hi ha condicions perquè es pugui canviar la política penitenciària. Alguns gestos, com el suport del PSE a l’acostament dels presos als seus familiars i a no aplicar-los les mesures excepcionals d’aïllament, així com les reiterades declaracions de Sánchez de l’última setmana, així ho indiquen. El secretari general de drets humans, convivència i cooperació del govern basc, Jonan Fernández, reconeix, per la seva banda, que el camí “no serà senzill”, però obre “una perspectiva interessant que la societat i les institucions basques feia temps que esperaven”.
Tant el lehendakari com el president del govern espanyol saben que qualsevol canvi en aquesta matèria és delicat, més per al segon que per al primer per la posició de les víctimes, però que després de la dissolució d’ETA l’han d’abordar, cosa que ja està fent el govern francès amb la seva política d’acostament de presos. El mateix col·lectiu de presos i EH Bildu li estan aplanant el camí assumint que les mesures tindran caràcter individualitzat, es faran per humanitat i després del reconeixement del dany causat. En aquesta línia de sondejar com poden caure entre les víctimes del terrorisme certs moviments d’humanització de la política penitenciària és on cal situar la reunió que la setmana passada va mantenir el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, amb algunes associacions de víctimes com l’AVT o Covite. La resposta no per esperada no deixa de ser decebedora. Després de la reunió, la presidenta de l’AVT, Maite Araluce, va advertir el ministre que “qualsevol canvi que es fes ara en política penitenciària seria interpretat per ETA com una cessió per la seva dissolució” i el va instar a continuar amb la dispersió. “En cas contrari, ens tindrà al carrer”, li va deixar clar.
També el PP ha activat la seva maquinària de bloqueig. La pugna amb Ciutadans per veure qui adopta la posició més dura està servida i torna a entrar de ple en la lluita política de cara a les pròximes conteses electorals. La història es repeteix però ara amb ETA desarmada i dissolta, una circumstància que per a alguns sembla que no significa cap canvi. S’ha de veure quin és el grau d’importància que els governs basc i espanyol atorguen a aquesta qüestió clau per a la convivència, com reconeix el lehendakari i la mateixa secretària general del PSE, Idoia Mendia. El resultat dependrà de com encaixi en la seva agenda de prioritats.
El pla que Rajoy va refusar
De moment, des de la Lehendakaritza es parla més de transferències -tot i que s’inclou la de Centres Penitenciaris-, de bilateralitat i d’esgotar la legislatura. A la Moncloa la qüestió dels presos bascos no apareix com a prioritat: molt lluny, per exemple, de la seva teòrica voluntat de resoldre la situació dels presos independentistes catalans.
Avui Urkullu presentarà a Sánchez el seu pla per aplicar als presos d’ETA, el mateix que li va presentar sense èxit a Mariano Rajoy l’abril del 2017, i que passa per distribuir els 240 presos que són en presons de l’Estat (els altres 50 són a França i 1 a Portugal) per una desena de centres penitenciaris que no siguin a més de 250 quilòmetres d’Euskadi. Hi ha un altre pla més ambiciós, defensat per associacions com Sare o el Fòrum Social, que aposten per traslladar el conjunt dels presos bascos a la presó de Zaballa, a Àlaba. A més, inclouen també altres mesures d’humanització cap als presos malalts o un canvi en la política de graus (el 95% dels presos tenen el primer grau) per poder accedir als beneficis penitenciaris com qualsevol altre reclús.
La porta per fer una nova política penitenciària ja s’ha obert simplement amb el reconeixement que hi ha un problema que s’ha de resoldre; ara cal definir fins on, quan i com. El PP i Ciutadans, i amb ells les associacions de víctimes del terrorisme més mediàtiques i influents, estan decidits a tornar a tancar-la. Ara la clau la té Pedro Sánchez.
