Sánchez es complica els comptes i escurça la legislatura

L’oposició de dretes no es creu el trencament

Les cares llargues dels membres del govern de Pedro Sánchez que van sortir a la roda de premsa posterior al consell de ministres eren ahir indicador de l’estat d’ànim a la Moncloa, després d’una setmana per oblidar, que va acabar amb un pas gairebé definitiu cap a la derrota parlamentària dels pressupostos, dimecres que ve, i que, com a conseqüència, escurça la data de caducitat de l’executiu. La ruptura del diàleg amb el Govern difumina les possibilitats, ja minvades durant la setmana, que els partits independentistes retirin les seves esmenes als comptes de Sánchez, i, en suma, debilita la majoria de la moció de censura que li ha permès trampejar durant els vuit mesos que porta a la Moncloa.

No hi ha cop de volant ni acte de contrició -formalment el govern espanyol encara defensa la via del diàleg-, però sí que s’abaixen els braços i es constata el fracàs de la línia traçada pel president del govern espanyol cap a l’esgotament de la legislatura, que necessita uns comptes per a aquest 2019. La voluntat d’arribar al juliol del 2020 al poder es veurà escurçada si els comptes acaben tombats per la cambra baixa en una votació que coincidirà amb l’inici del judici als líders del Procés, i que marcarà un nou clímax en la tensió emocional i política a Catalunya.

L’escenificació del trencament amb els independentistes li servirà a Sánchez per debilitar els arguments dels que demà es manifestaran contra ell a la Plaza Colón de Madrid, empesos pel crit de “felló” que fa dies que pregona el líder del PP, Pablo Casado. També li servirà d’hidrant per apagar la revolta interna que amenaçaven de provocar diversos dels seus barons. Però al preu de corregir el camí i la recepta. De restar credibilitat a la seva aposta. I d’aplicar un correctiu als que des de l’Estat i també des de Catalunya s’havien mantingut ferms en la defensa de la recerca d’espais de diàleg amplis per posar el conflicte polític en vies de resolució.

Així i tot, ahir el PP i Ciutadans no van donar treva i, en lloc de saludar el trencament amb els independentistes, van dir que no se’l creien i que hi havia més motius que mai per protestar demà, perquè el document entregat per la Moncloa consagrava la figura del relator i la disposició a crear una taula de partits amb representants estatals, els dos principals pretextos que han trobat els partits de dretes per, juntament amb Vox, cridar la gent als carrers.

La fi de la via dialogada -que totes dues parts es van esforçar a matisar i a considerar reversible-, doncs, fa reflotar la pregunta del milió des que Sánchez va accedir al poder: la data de les eleccions. El president espanyol no vol convocar-les per al 26 de maig, coincidint amb les municipals i autonòmiques en 13 comunitats, i preferiria esperar a la tardor, amb l’objectiu d’estabilitzar el seu programa de govern i contenir els nervis per la situació catalana. Però sense pressupostos es quedarà sense arguments objectius per no convocar, perquè s’haurà constatat la seva minoria parlamentària.

Tampoc volen comicis els seus socis -Podem està immers en una crisi interna galopant i el PNB veu amb preocupació l’entrada en tromba del centralisme al Congrés i a les diputacions forals-. Però sobretot la idea encendria encara més els ànims dins del PSOE, perquè els barons temen que un superdiumenge es converteixi en un plebiscit sobre la política de Sánchez amb Catalunya que no volen defensar.

Més continguts de