Sánchez s’entrebanca amb la comunicació del desconfinament
Els experts alerten de la falta de concreció i de la resposta erràtica de la Moncloa
MadridDes de l’inici de l’estat d’alarma el president espanyol ha comparegut un total de nou vegades en televisió i cinc al Congrés. Hi ha hagut la majoria de dies dues rodes de premsa de ministres des de la Moncloa, a més de la del director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, acompanyat de rangs militars i policials durant les primeres cinc setmanes. Els ministres no han deixat tampoc de donar entrevistes en diferents mitjans. La visibilitat de l’executiu espanyol ha sigut total. La Moncloa ha seguit al peu de la lletra un dels deu manaments de la comunicació de crisi, segons el politòleg i consultor de comunicació política de la càtedra Ideograma-UPF Xavier Peytibi: no deixar de comunicar. “És molt millor que es parli, encara que sigui críticament dient que «el govern diu» o «fa» que no pas que «el govern no fa res» o «no diu res»”, explica en el pròleg de l’e-book Comunicación política en tiempos de coronavirus, publicat per aquesta càtedra durant la crisi.
Però moltes de les compareixences han resultat buides, sense un contingut clar. “La visibilitat per visibilitat no és bona”, alerta a l’ARA María José Canel, catedràtica de comunicació política i del sector públic de la Universitat Complutense de Madrid, que adverteix, a més, del risc que els ciutadans puguin sentir “envaïda” la seva “intimitat” amb compareixences massa llargues mentre sopen, com ha passat amb alguns dels discursos inicials de Sánchez. Amb l’entrada en la fase de desescalada, la Moncloa ha optat per reduir la quantitat de compareixences, exposar menys persones i intentar detallar de manera més concisa els missatges. També ha tret els uniformats de les rodes de premsa.
Per a Carles Pont, director de la càtedra Ideograma i professor del departament de comunicació de la UPF, especialitzat en comunicació d’emergències, la Moncloa ha entrat en una nova fase de comunicació, però manté alguns dels errors anteriors. Si la declaració de l’estat d’alarma va ser precipitada, s’entenia que es tardés en comunicar, però Pont no concep que el pla de desescalada -podent-se elaborar amb setmanes de marge- s’hagi comunicat de manera tan poc clara i hagi generat tants dubtes. Alerta que el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) no és una bona eina per resoldre els dubtes dels ciutadans.
Al seu parer, el govern espanyol ha suspès en les tres condicions bàsiques de la comunicació de crisi. En primer lloc, que hi hagi un o com a molt dos portaveus, a poder ser un expert i un altre de polític. Per una banda, seria el doctor Simón i, per l’altra, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, amb un problema afegit de falta de transmissió de seguretat i emocions, segons els experts consultats. En segon lloc, és imprescindible la claredat expositiva. Pont considera que Sánchez està llançant missatges massa llargs, repetitius i amb llenguatge erràtic i dubtós. I en tercer lloc, la gestió de les expectatives: intentar explicar el que consideres més probable però alhora transmetre esperança.
Els detalls de la desescalada
Sánchez advertia ahir que l’escenari ha canviat radicalment amb la desescalada i que ja no es tractava de llançar un únic missatge de “Quedeu-vos a casa”, sinó d’atendre “desenes, milers de decisions”. La Moncloa s’està trobant ara amb la dificultat afegida de fer entendre horaris de sortida, usos de la mascareta i condicions en cadascun dels comerços. Per a Canel, el govern espanyol està fent esforços extres per intentar ser més precís amb els detalls, però considera que no té gaire èxit. Pont creu que el ministeri de Sanitat hauria de recórrer més sovint a l’ús d’infografies i de vídeos per fer entendre la informació, i que serien perfectament substituïbles per les rodes de premsa. “S’estan limitant a fer la comunicació de sempre a través de rodes de premsa quan podrien recórrer més a les xarxes socials”, assenyala.
Si la informació no es transmet de manera clara, detalla Marta Rebollera, professora de comunicació política, es pot generar l’efecte contrari: “ansietat” entre la població per no saber què pot fer i què no. En l’e-book publicat per Ideograma, Rebollera apunta com Sánchez s’ha convertit en una rara avis en el panorama mundial en la gestió de la pandèmia. Si les crisis normalment generen l’efecte patriòtic anomenat rally around de flag [Unir-se al voltant de la bandera], el president espanyol s’ha trobat amb dures crítiques de l’oposició. Per a Pont, una de les coses bones que ha fet és no entrar en la confrontació política des de la Moncloa.
Una mostra més de la resposta erràtica del govern espanyol en la crisi, segons Canel, és el fet de reaccionar a cop de crítiques. Al seu parer, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i les forces armades han deixat d’aparèixer a les rodes de premsa diàries de Simón arran de la polèmica per les declaracions del número dos de la Guàrdia Civil, i no per res més. I això -apunta- no transmet seguretat als ciutadans.
