Sánchez també fa equilibris per tenir influència a l’Amèrica Llatina
Endureix el discurs contra Maduro però evita parlar de dictadura com el PP
MadridEl primer viatge internacional que va fer Pablo Casado després de ser escollit president del PP va ser a Colòmbia. Amb el pretext de la investidura del nou president del país, Iván Duque, va reunir-se amb tota la lliga conservadora de l’Amèrica Llatina: el president argentí, Mauricio Macri; el de Xile, Sebastián Piñera, i el d’Honduras, Juan Orlando Hernández. El va acompanyar, en representació de l’Estat, la presidenta del Congrés, l’exministra del PP Ana Pastor. El govern espanyol va evitar aleshores fer costat a Duque, que va guanyar les eleccions amb una campanya en contra de l’acord de pau amb la guerrilla de les FARC, que ara es planteja revertir. En plena crisi de refugiats veneçolans, Casado va atacar durament contra el “règim totalitari” de Nicolás Maduro. Pedro Sánchez, en canvi, ha evitat durant tota la seva gira per l’Amèrica Llatina -que va acabar ahir a Costa Rica- parlar de Veneçuela com una dictadura.
L’elecció de països aliats del govern socialista ha estat ben diferent. Sí que Sánchez s’ha reunit amb Piñera i Duque, però també amb el president de Bolívia, Evo Morales, membre de l’eix dels coneguts com a populismes d’esquerra a l’Amèrica Llatina. A diferència del PP, el PSOE no té un aliat clar a l’altra banda de l’Atlàntic. “El PSOE s’ha quedat amb una posició bastant delicada a la regió, perquè l’esquerra predominant ha estat molt més pròxima a Podem i això ha deixat els socialistes amb posicions més de centreesquerra, com la que hi ha actualment a l’Equador i Mèxic”, assenyala a l’ARA l’advocat veneçolà i expert de l’Atlantic Council Mariano de Alba.
Així, de la mateixa manera que Sánchez fa equilibris entre totes les formacions espanyoles abans de prémer el botó d’unes noves eleccions a l’Estat, ha optat per una recepta idèntica durant l’última setmana, en què ha anat de capital en capital llatinoamericana. A Xile va compaginar la visita protocolària al Palau de la Moneda amb la del Museu de la Memòria, que recull les violacions de drets humans durant la dictadura d’Agusto Pinochet, i es va reunir amb la senadora Isabel Allende, filla del que va ser president del país, Salvador Allende. Amb Piñera va xocar clarament a l’hora de valorar la situació a Veneçuela i la greu crisi migratòria al continent. Mentre el president xilè assegurava de manera clara que “Veneçuela ha deixat de ser una democràcia”, el líder espanyol es va limitar a dir que Espanya descartava “tota ingerència” a Caracas i que és necessari que “el país dialogui amb ell mateix”.
Però va arribar a Santa Cruz de la Sierra (Bolívia) amb una versió diferent, tot i que no es va conèixer fins a un dia després. En una entrevista al diari de referència xilè, El Mercurio, va assegurar que Veneçuela no podia ser una democràcia perquè hi ha “presos polítics”.
Sánchez va ser rebut a Bolívia amb els màxims honors després d’anys de poca relació de l’executiu de Morales amb el govern de Mariano Rajoy. José Luis Rodríguez Zapatero va preparar-li el terreny amb una reunió amb el president bolivià al juny, i Morales va concedir a Sánchez la màxima distinció del país: el Cóndor de los Andes.
Una mediació que no agrada
La visita a Colòmbia va ser més tensa, però Sánchez ha reivindicat en tots els països que ha passat l’“estreta amistat” amb Espanya. El president espanyol va oferir l’Estat com a mediador en les negociacions de pau amb l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN), la guerrilla que encara està en actiu a Colòmbia després de l’històric acord amb les FARC. Duque va intentar no fer un lleig en públic a Sánchez, però va deixar clar durant la roda de premsa conjunta que les negociacions estan lluny d’arribar a bon port si l’ELN no ofereix primer una rendició en tota regla. La mateixa recepta que defensa Pablo Casado.
Ahir va acabar la gira a Costa Rica, on es va veure Sánchez visiblement més còmode al costat del president Carlos Alvarado Quesada. El país afronta una altra crisi de refugiats, la de Nicaragua, i no va tenir cap problema a qualificar de “règim” el govern de Daniel Ortega. La solució que va proposar, igual que amb Veneçuela, va ser un sistema de “quotes” de repartiment d’immigrants a Llatinoamèrica. Per a l’analista Mariano de Alba és una proposta molt europea que no es podria aplicar mai en un continent amb molts menys recursos, com el llatinoamericà. A parer seu, la gira de Sánchez ha tingut poc impacte a curt termini i, ara per ara, no es veu un canvi important respecte a les polítiques del govern de Rajoy.
