Sánchez esgota el crèdit intern
MadridEl comitè federal del PSOE d’ahir, el cinquè des de les eleccions del 20 de desembre, va ser tranquil. Pocs torns de paraula, cap intervenció dels barons amb poder i pocs retrets públics a Pedro Sánchez malgrat el fracàs de la seva investidura i la frustració generada després de quatre mesos intentant bastir una majoria entorn a ell. No hi havia bon ambient i el discurs inicial de Sánchez, de només tretze minuts, tampoc va ser capaç d’encomanar il·lusió. A la seu del carrer Ferraz hi havia clima de treva. Fins i tot en són conscients els col·laboradors més directes del secretari general. El seu crèdit intern està esgotat. L’encarregada de formular l’avís en declaracions als passadissos va ser la presidenta de la Junta d’Andalusia, Susana Díaz, poder fàctic real del partit: “Vull que el PSOE guanyi, i només preveig que guanyi”, va afirmar després de criticar “el teatre, el postureig i la farsa” dels últims mesos. La seva invitació a guanyar contenia un missatge que el seu entorn desencriptava: si, després del que ha plogut, el PSOE no queda davant del PP (ara són 90 diputats contra 123), rodaran caps. Ara només val guanyar.
En el seu discurs Sánchez havia demanat “unitat i confiança” entorn a la seva persona i estratègia. El partit l’hi concedirà, però només fins l’endemà de les eleccions i sense gran entusiasme. El comitè federal va aprovar un calendari de primàries exprés, que dificulta molt que li sorgeixi algun rival en un espai de temps curt per disputar-li el cap de cartell. La direcció no volia canvis a les llistes, però haurà de refer les de Barcelona i Madrid, on hi ha hagut les renúncies de Carme Chacón i Irene Lozano.
Les cadires, per a Iglesias
Díaz i altres barons han pressionat perquè Sánchez situés en un lloc preferent Eduardo Madina, que el 20-D anava de número set a la capital espanyola i va quedar fora del Congrés. No ho farà, i ahir la presidenta andalusa el tornava a elogiar però evitava, en públic i en privat, fer-ne causa. El mateix feien altres dirigents que l’han defensat. La treva ho abraça tot. Caldrà veure si Madina accepta de nou un lloc que ni de bon tros li garanteix l’escó. Sánchez va demanar a porta tancada als seus que no s’aturin en aquest debat de les llistes ara. “Nosaltres no som com Pablo Iglesias”, va afirmar criticant, un cop més, la suposada obsessió del líder de Podem “per les cadires”.
L’entorn de Sánchez admet a l’ARA que si no és president serà el seu final (ja no cal dir-ho si es queda amb els mateixos diputats o menys). Haurà de dimitir, “per més que li costi acceptar aquestes coses”, i deixar pas a una gestora que convoqui el congrés per al juliol o el desembre. Un congrés en què es dóna per fet que Díaz optaria a la secretaria general. Fonts pròximes a la direcció no amaguen la preocupació per la manca de rumb sobre com encarar el 26-J. Sánchez té la imatge d’un dirigent noquejat i enredar-se amb les llistes seria el cop de gràcia. “La gent vota per l’expectativa que els crees, no en agraïment pel que has fet”, admeten. I, per ara, Sánchez no passa de criticar Podem en la seva lluita per l’hegemonia de l’esquerra i de proclamar que ell sí que ha sigut “humil i generós”.
Una proposta que és poc creïble
El diagnòstic compartit és que el problema de Sánchez és “de relat” perquè durant quatre mesos ha aixecat la bandera d’una opció “fracassada”. Tot i això, el secretari general insistia encara ahir a tornar a estendre la mà a Podem i C’s, que s’han negat a compartir aliança a tres amb els socialistes. “El que hem ofert no va”, diuen fora de micròfon els seus. Mariano Rajoy ha estat sol, però en quatre mesos ha aconseguit que l’alternativa de Sánchez no aparegui com a factible.
Ahir el candidat del PSOE afirmava que el seu projecte es consolidarà -“Estem en condicions de guanyar”, deia tenint en compte l’estat d’ànim i el factor Díaz, que al seu dia va ser clau per situar-lo al capdavant de la nau derrotant Madina- i que toca de peus a terra: “A diferència d’altres [Podem], jo no vull assaltar el cel sinó guanyar la dreta i treure la gent de l’infern de la desigualtat”, s’esgargamellava davant dels seus.
El PSOE està de treva i Sánchez sembla un candidat en temps de descompte. El seu equip és pessimista i té només dos mesos per presentar com a creïble una alternativa que encara passa per no pactar amb el PP i no recórrer als independentistes per ser investit. I això en un context en què el partit segueix sense tenir la fórmula per tornar a beneficiar-se del vot dual a Catalunya i a Euskadi, i en què veu amenaçada l’hegemonia a l’esquerra per l’aliança Podem-IU que es cou.
El pacte amb Rivera queda sense efecte
L’únic gran acord en els quatre mesos d’impàs de la política espanyola és el pacte d’estabilitat que van firmar Pedro Sánchez i Albert Rivera. Dues-centes mesures que van donar al PSOE els vots de C’s a la investidura, però a les quals Podem no es va voler adherir. Dirigents de C’s ja havien proclamat que el pacte era per a la investidura i que, si havia fracassat, ja no tenia lògica que el pacte continués tenint efecte i que en la nova campanya tornarien a defensar el seu programa, més liberal i recentralitzador. El dirigent madrileny de la formació liberal Ignacio Aguado afirmava ahir que l’acord era “caduc” i que ara s’havia de guardar en un calaix per tornar a l’equidistància entre el PSOE i el PP. Admetia, però, que no podien “desentendre-se’n” perquè després del 26-J caldrà negociar i es podran aprofitar algunes mesures. Les declaracions arribaven després que el president socialista de l’Aragó, Javier Lambán, declarés abans del comitè federal que calia “desentendre’s” de l’acord i tornar al programa original del PSOE. Per a ell, Sánchez tampoc ha d’“obsessionar-se” amb Podem o a fer fora Rajoy. Com relacionar-se en campanya amb C’s és un tema que els estrategs socialistes tenen encara pendent de resoldre.
