Està fora de dubte que cal austeritat també en la sanitat catalana a fi que pugui ser solvent. Ara bé, ni la dosi ni la manera d'administrar la cura són les adequades. El repartiment del sacrifici imposat per l'estat central centrifugant el dèficit a les comunitats trasllada una pressió del tot insostenible. Acostant-nos a quasi dos anys de sacrifici sanitari, cal preguntar-se de què ha servit i si es pot fer millor. A les retallades sense discriminar s'hi hauria d'oposar una desinversió en el que no té eficàcia o que és d'escàs valor per a la salut i la redirecció dels recursos cap a tractaments i intervencions més efectives en termes de cost. La taxa de l'euro per recepta anava pel bon camí, però la reforma poc reflexiva del copagament estatal l'ha convertit en un tripagament desafinat. En canvi, encara queda molt per canviar els incentius d'una prescripció avui excessiva. La publicació per primera vegada de resultats detallats dels hospitals és un bon senyal: serà una bona notícia si es fan servir per pagar els centres segons els resultats.
