El Sant Jordi que va precipitar el desplegament de la policia catalana

Una càrrega de la Policia Nacional el 1985 va ser clau per al futur dels Mossos

[Segueix el judici a Trapero i la cúpula dels Mossos d'Esquadra en directe]

La causa judicial contra el major Josep Lluís Trapero i la cúpula dels Mossos torna a situar el cos en primer pla. Una pressió a la qual la policia catalana s’ha hagut d’acostumar en els últims anys, en què ha estat sovint en el punt de mira i moltes veus des de Madrid han exigit prendre’n el control. Una possibilitat, ara allunyada, però que ha amenaçat amb posar el punt final a una institució amb competències reals des de fa més de 25 anys. Va ser el 1994 quan, amb l’obtenció de les competències d’ordre públic, el cos va fer un salt endavant. Però la fita de tenir una policia catalana de primer nivell ja era una idea que rondava des de molt abans al Govern, a vegades escèptic: “Has llegit massa novel·les de Roberto Alcázar”, li va dir el president Jordi Pujol a Miquel Sellarès -artífex de la creació dels Mossos- quan aquest li va proposar implementar-los l’any 1980. Pujol deixaria la ironia literària de banda més tard, arran de dues dates clau per al futur del cos.

El 23-F va ajudar a convèncer Pujol que calia optar per una policia pròpia

Un any després d’aquesta conversa, Antonio Tejero va entrar per la força al Congrés i va deixar unes quantes bales al sostre de l’hemicicle. Era el 23 de febrer del 1981, i el que va ser un moment clau per a la continuïtat de la democràcia espanyola també va representar un canvi d’opinió del govern català respecte a la necessitat de tenir una policia pròpia. “Pujol es va sentir del tot desprotegit durant el cop d’estat”, apunta Sellarès: “Va veure llavors que necessitava un cos lligat al territori i deslligat del franquisme”. Segons fonts del govern espanyol de l’època, la voluntat de la Generalitat de tirar endavant una policia pròpia responia més aviat a aspiracions nacionalistes i no a una reacció al 23-F.

Sigui com sigui, va ser després del cop d’estat que el Govern va començar a establir els fonaments de la futura policia. El 14 de juliol del 1983 el Parlament va aprovar la llei que creava la Policia Autonòmica de Catalunya -perquè fins aleshores els Mossos estaven formats només per una vintena de membres amb funcions limitades-. Amb l’objectiu de transformar el cos aquell mateix any es va crear una taula de treball. Entre els seus membres hi havia el mateix Sellarès i Jaume Bosch, diputat del PSUC en aquell moment. Segons Bosch, “el punt d’inflexió va ser el Sant Jordi del 1985, perquè fins llavors s’estava treballant sense un objectiu clar”.

El 1994 arriba el traspàs gradual de les competències d'ordre públic als Mossos

Roses i llibres per terra

I què va passar aquell dia? Doncs que una concentració pacífica a la rambla de Catalunya de la Crida -una plataforma que, amb Jordi Sànchez entre els seus membres, reivindicava la defensa de la llengua catalana- va acabar amb càrregues de la Policia Nacional i va deixar per al record imatges de parades de llibres i roses per terra. L’actuació policial, “brutal i desproporcionada”, segons Bosch, va comportar que l’endemà ERC presentés al Parlament una iniciativa per crear una policia pròpia amb competències “reals”. “Llavors ens hi vam dedicar de veritat”, apunta Bosch.

La proposició d’ERC es va sumar aquell mateix dia a una altra iniciativa del PSUC que “censurava i condemnava” els fets de la Rambla. Totes dues es van debatre i es van votar tres setmanes després. En un debat intens, els dos partits van denunciar la “brutalitat policial” i van proposar la creació d’un cos propi com a principal solució. Al seu torn, Macià Alavedra, conseller de Governació, va oficialitzar la voluntat d’“assumir la màxima responsabilitat en seguretat pública”. Les dues proposicions es van aprovar -la del PSUC per unanimitat i la d’ERC per 74 vots a favor i 31 abstencions-, i es va fer evident que cap partit estava aleshores en contra de tirar endavant la policia catalana. Per caminar ara sí cap a un cos propi, es va crear aquell mateix any l’Escola de Policia de Catalunya de Mollet del Vallès, i es van començar a graduar promocions de mossos, amb dones també dins el cos. Simultàniament van arrencar les negociacions amb la Moncloa per traspassar-ne competències.

L’any 1994 va arribar l’acord definitiu, “totalment inesperat i sorprenent”, segons Bosch. Margarita Robles, en aquell moment secretària d’estat d’Interior del govern de Felipe González, va acceptar traspassar gradualment les competències d’ordre públic als Mossos. El cos català també va aconseguir la competència de trànsit en el pacte del Majestic (1996) i, des de llavors, la relació amb els cossos de l’Estat no ha sigut sempre fàcil.