Política 12/10/2018

Sectors del PDECat es plantaran si la Crida vol absorbir el partit

La direcció queda al marge de la fundació de l’espai, tot i que hi participaran militants a nivell individual

Núria Orriols
5 min
Sectors del PDECat  es plantaran si la Crida vol absorbir el partit

BarcelonaWait and see. Aquesta és la frase que més repeteixen els quadres del PDECat quan se’ls preguntats per la Crida, impulsada per l’expresident Carles Puigdemont i Jordi Sànchez. Si bé a l’estiu -en plena assemblea del PDECat, al juliol- una de les tesis que planava sobre el partit era que es diluís i, fins i tot, desaparegués per integrar-se en el nou espai polític, ara bona part de les fonts consultades recepten “prudència” i es mostren partidàries de mantenir viu el partit -i més en un any electoral com serà el 2019-. “No tancarem el PDECat”, afirma un dirigent de l’executiva actual del partit, afegint que alguns es plantaran si hi ha un intent d’absorció. Altres membres de la direcció es mostren menys taxatius però deixen clar que, abans d’apuntar-se a res, volen veure què serà la Crida i quina estratègia marca per “assolir la República”, que -d’acord amb el manifest fundacional-és l’objectiu.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els sectors més reticents a integrar-s’hi, de fet, també ho són per l’estratègia que pugui impulsar el nou espai de Puigdemont per intentar arribar a aquesta meta. Recelen de fer pinya amb un discurs legitimista davant del “pragmatisme” d’ERC -afirma un dirigent consultat-, que pot atraure part del seu votant tradicional. Fins i tot, per això, sectors enquadrats al voltant de Pascal no descarten una escissió del partit entre els moderats i els que s’apuntin a la Crida.

Per totes aquestes diferències, i també per les reticències dels independents de la Crida al fet que sigui controlada només per gent del PDECat, la direcció del partit no ha promogut de moment que els associats del PDECat es facin “fundadors” de l’espai de Puigdemont. És a dir, anar un “pas més enllà” de l’adhesió -com va aprovar l’assemblea al juliol-, pagant deu euros, per poder participar en el conclave del dia 27 a Manresa, sobre la ponència política que elaborarà Jordi Sànchez des de Lledoners i la ponència organitzativa pilotada per la diputada de JxCat Gemma Geis, que anirà seguit d’un debat telemàtic fins al 6 de desembre, quan se celebrarà el congrés fundacional de la Crida a Barcelona. Dilluns, preguntat en roda de premsa per l’encaix del PDECat en la Crida, David Bonvehí va afirmar que no acudirà com a president del partit a la trobada de Manresa i que, si de cas, valorava fer-ho a nivell individual -malgrat admetre que era complicat-. A qui sí que se la situa més pròxima a la Crida és a la vicepresidenta del partit, Míriam Nogueras, que a l’assemblea del juliol ja va aterrar a l’executiva com una de les veus dels crítics amb Marta Pascal i que, segons fonts del seu entorn, sí que s’ha fet fundadora. També ho han fet altres membres de l’executiva, com la diputada a Madrid Lourdes Ciuró. En tot cas, serà després de la trobada del dia 27, apunten les fonts, que el PDECat, a través de la comissió delegada (formada pels exconsellers a l’exili i a la presó, Nogueras i Bonvehí), farà una proposta d’encaix a la Crida que se sotmetrà a votació de la militància. “El que ha de fer el PDECat ho decidiran els seus associats”, sentencien els consultats. Altres membres del partit, aglutinats al voltant del nucli dur del Palau de la Generalitat, veuen amb bons ulls la Crida però esperen que emergeixin els “lideratges”, més enllà de Puigdemont, a l’exili, i Sànchez, a la presó. Molts d’ells estan pendents de la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, que en el seu moment va desmarcar-se del PDECat i que té ascendència en l’executiu i el grup parlamentari de JxCat. De moment Artadi no s’ha situat com a cara visible del moviment, però el seu entorn afirma que assistirà el dia 27 a la fundació de la Crida -un any després de la DUI.

Per la seva banda, independents implicats en la Crida consultats mantenen que el que ha de ser el nou espai polític ho decidirà qui vulgui ser-ne fundador, mentre que un altre afegeix que ja els interessa que el PDECat quedi al marge de la seva creació. “L’interès és mutu”, afirma, recordant que un dels “mantres” que es vol treure de sobre la Crida és que és una refundació de CDC.

Reticències a un nou partit

Les alarmes al PDECat es van disparar quan Ferran Mascarell, cara visible del nou espai polític de Puigdemont, va explicar en roda de premsa que s’havia registrat la marca com a partit -tot i matisar que també hi havia l’opció de fer una associació-. “Jo de partit ja en tinc un”, recela un alcalde que veu amb bons ulls un moviment polític que aglutini l’independentisme, però no la creació d’un nou partit. “Fer-se fundador d’una organització política és fer un pas més enllà de donar suport a la idea d’una plataforma unitària”, apunta un dels consultats, que encara no ha decidit si es farà fundador i que recorda que el PDECat és l’únic partit que ha donat suport a la idea de la Crida, ja que ERC i la CUP ja han declinat formar-ne part.

De fet, per endreçar les coses de cara els comicis que venen, un dels pactes tàcits entre la Crida i la direcció del PDECat, apunten fonts del partit, és que el nou projecte de Puigdemont s’abstingui de presentar-se a les municipals i sigui el PDECat, amb la marca de JxCat -n’és el propietari-, qui es presenti. L’única ciutat que podria ser una excepció, matisen, és Barcelona. I deixen per més endavant decidir què fer a les europees, on ERC presenta l’exvicepresident Oriol Junqueras. “Els alcaldes no estan per aventures”, apunten fonts del partit, que afegeixen que els candidats del PDECat han passat per un procés de primàries i que tampoc volen que se’ls imposin candidats independents des de Barcelona o Waterloo. Cosa que ja va passar -tot i que admeten que “va anar bé”- amb la llista de JxCat al Parlament.

Possibilisme a Madrid?

Davant d’aquest panorama, les municipals a l’horitzó i la crisi entre JxCat i ERC al Parlament, avui la vintena de membres de la direcció del PDECat es reuneix per debatre “a fons” la seva estratègia. No només el seu encaix amb la Crida -fonts de la direcció aclareixen que no és l’objectiu de la reunió-, sinó sobre quin ha de ser el perfil del PDECat al Congrés tenint en compte l’ultimàtum que va fer el president Torra al cap de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, perquè posi sobre la taula el referèndum. “Els nostres vots són del president de la Generalitat”, afirmen des de la direcció davant la pressió del PSOE al PDECat pels pressupostos.

Ara bé, també admeten que han de definir el seu posicionament sobre tot el que s’ha de debatre al Congrés aquesta tardor i les propostes del govern socialista més enllà dels pressupostos. Segons fonts coneixedores, aquesta setmana David Bonvehí, aprofitant el viatge a Madrid per donar suport a l’expresident Artur Mas en el judici al Tribunal de Comptes, va sopar amb els diputats del partit a Madrid, on va abonar una via més “possibilista” del que JxCat està exhibint al Parlament. Les mateixes fonts admeten que la crisi entre JxCat i ERC de les últimes setmanes a la cambra catalana ha agreujat la distància de sectors del partit respecte al grup de la cambra catalana. Els més moderats consideren que la llista de Puigdemont havia de substituir els diputats processats per rebel·lió tal com va fer ERC amb Oriol Junqueras i Raül Romeva. Tot i això, oficialment, el PDECat ha expressat el suport a la decisió de JxCat.

Els pròxims mesos són claus per a la redefinició de l’espai aglutinat al voltant de Puigdemont.

El calendari del nou espai de Puigdemont

Inici de la Crida

El dia 27, al Congost de Manresa, la Crida presentarà la seva ponència política i organitzativa per iniciar un debat telemàtic entre els fundadors fins al desembre.

Comissió del PDECat

Els exconsellers presos i exiliats, Bonvehí i Nogueras (comissió delegada) proposaran un encaix del PDECat amb la Crida que votaran els associats de la formació.

Congrés fundacional

El debat sobre què ha de ser la Crida, entre els que s’hagin fet fundadors, acabarà el 6 de desembre, quan se sabrà si el nou espai es converteix o no en un partit.

stats