BarcelonaEl departament de Salut havia fixat en la reforma de l’Institut Català de la Salut (ICS) -la principal empresa pública de Catalunya- un dels principals objectius d’aquesta legislatura. Després d’haver-ho intentat per primer cop a finals del 2011, amb la divisió de l’ICS en una vintena d’ens diferents, la creació del consorci sanitari de Lleida representava el segon intent per mirar de reformular una institució que aglutina prop de 40.000 treballadors.
La separació dels ambulatoris i de l’Hospital Arnau de Vilanova d’aquesta matriu central era, a priori, més senzilla perquè suposava la fusió amb l’altra empresa sanitària pública de la zona -Gestió de Serveis Sanitaris (GSS)-, i aglutinava també ciència i docència amb la participació de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) i la Universitat de Lleida (UdL).
Salut sempre ha defensat que el nou consorci resultant seria plenament públic i que la reordenació només volia simplificar la prestació de serveis, però des del principi va trobar una forta oposició al territori, que va cristal·litzar en la creació de la Marea Blanca de Lleida. Després de mesos de concentracions setmanals i la recollida de signatures en contra del projecte -incloses manifestacions al carrer-, la plataforma va aconseguir que alguns municipis comencessin a qüestionar la intenció del departament, fins que ahir CiU i ERC van pactar posposar la iniciativa fins que no hi hagi el consens territorial necessari. Les últimes detencions al voltant de la investigació judicial sobre el consorci sanitari Innova, a Reus, han servit a la plataforma per insistir que els consorcis porten associats menys control sobre el sistema sanitat i, de retruc, han sigut el cop de gràcia al projecte de Lleida.
