Salgado nega haver pressionat empresaris i bancs per salvar la sortida a borsa de Bankia

BarcelonaL'exvicepresidenta del govern espanyol i exministra d'Economia, Elena Salgado, ha comparegut aquest dijous en la comissió d'investigació sobre la crisi financera al Congrés, per explicar com va reaccionar l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero davant la crisi econòmica. Durant la seva intervenció, l'exministra ha hagut de donar compte de la sortida a borsa de Bankia, que es va decidir sota el seu mandat, una de les grans ombres en la seva gestió. Salgado ha assegurat que no va fer "ni una sola trucada" per pressionar a bancs ni empreses perquè compressin accions a la sortida de Bankia a borsa el juliol de 2011 i salvar-ne, així, la col·locació. Salgado ha negat, doncs, les acusacions que l'actual ministre d'Economia, Luis de Guindos, va fer el 2014, quan va afirmar que la sortida a borsa de Bankia va ser una decisió política del govern de Zapatero, que va "forçar voluntats". En el mateix sentit, l'exministra ha admès que considera "un autèntic abús" la comercialització de 4.300 milions d'euros en preferents.

La socialista, que va haver de gestionar l'etapa més dura de la crisi econòmica, ha hagut d'argumentar, també, la polèmica reforma de l'article 135 de la Constitució, introduint a la carta magna un principi per limitar el dèficit, imposant d'aquesta manera la gestió del dèficit com el principal objectiu de l'Estat, per davant d'altres polítiques. Salgado ha defensat aquesta decisió com l'aposta per "un compromís de sostenibilitat de les finances públiques en el futur a canvi de no fer més retallades en el curt termini que haurien erosionat greument els serveis públics essencials".

Tot per evitar el rescat

"Totes les decisions que vam prendre van anar encaminades a protegir les prestacions socials i per desocupació", ha assegurat Salgado, referint-se a la pitjor època de la crisi, el 2009: "Desitjo pensar que vam contribuir a preservar el futur d'Espanya i a pal·liar el sofriment dels sectors més desafavorits de la nostra societat". La socialista ha defensat les retallades com a necessàries per "evitar el rescat": "En aquell moment de tensió vaig complir amb el meu deure i vaig intentar pensar en el que era millor per al meu país".

En aquest sentit, Salgado ha assegurat que Jean-Claude Juncker va ser "l'únic dels països AAA que es va preocupar pels efectes" que tindria el rescat d'Europa a Grècia "sobre la ciutadania" del país: "Pel que fa a la resta, hi havia una certa insensibilitat i una fixació per reduir el dèficit, que no era l'única variable que s'havia de considerar", ha lamentat.

De fet, l'exministra ha atribuït l'agreujament de la crisi el 2010 als rescats de Grècia i Irlanda, que van augmentar la desconfiança cap a Espanya. Així, Salgado ha recordat que a l'inici de 2010, el PIB va començar a créixer i la prima de risc estava per sota dels 100 punts bàsics: "Va ser en aquest context quan va esclatar la situació grega", ha dit després d'al·ludir a la reacció dels mercats financers internacionals davant el dèficit públic grec de més del 15%, que va motivar posteriorment el rescat del país. Segons l'exvicepresidenta, les complicades negociacions i la falta de credibilitat del programa acordat amb Grècia van estendre la desconfiança cap a Portugal, Irlanda i Espanya, que van veure augmentar les seves primes de risc. "Precisament, aquest va ser un dels primers esdeveniments que van generar la perniciosa interrelació entre el deute públic i la situació de les entitats financeres, ja que el potencial rescat d'un país implicava un augment dels interessos que obligava a accentuar retallades en la resta de partides públiques", ha puntualitzat.

"Les circumstàncies no podien ser més adverses"

"Fent la vista enrere resulta impressionant la transformació que ha sofert el sector financer a Espanya", ha assegurat: "El govern al qual vaig tenir l'honor de pertànyer va haver d'enfrontar la crisi econòmica més greu que hem tingut en els últims anys: ho vam fer amb encerts, però amb errors també". Segons Salgado, l'executiu de Zapatero "va tenir objectius prioritaris: contribuir a afrontar una crisi que va posar en perill tot l'ordre econòmic mundial. En segon lloc, protegir Espanya d'un rescat financer. El tercer, contenir la repercussió dels efectes del sistema financer sobre la nostra economia productiva. També, limitar el cost per ajudes a entitats financeres per protegir els comptes d'estalvis. Finalment, protegir els serveis públics".

"En part ho vam aconseguir, i en d'altres no. Les circumstàncies no podien ser més adverses", ha sentenciat l'exministra. Salgado ha defensat que "un cop va esclatar la bombolla immobiliària, la desocupació a sectors com el de la construcció és molt difícil de solucionar": "El govern va decidir reforçar les assegurances de desocupació, que arribava al 80% de les persones desocupades. S'ha parlat molt del canvi de model productiu: m'agradaria insistir que ha d'anar acompanyat també d'un pacte per l'educació, un reforç de la formació professional i la generació de treballadors amb millors nivells de flexibilitat i acomodació a sectors nous".

Salgado ha justificat, doncs, el Pla E aprovat el 2008 pel govern de Zapatero per impulsar l'activitat econòmica, i ha assegurat que va ser una mesura "de xoc" que va "esmorteir" la destrucció d'ocupació uns mesos. L'exministra responia així a la pregunta del diputat de Ciutadans, Francisco de la Torre, que ha criticat que el pla no va ser efectiu ni per frenar la crisi ni per incentivar l'ocupació, ja que es va dedicar un pressupost a obres que no eren del tot necessàries.

Pel que fa a les caixes d'estalvis que han sobreviscut a la crisi, tres, Salgado considera que ho van fer perquè "no han abandonat el que era la seva raó de ser original: mercat local, connexió molt forta amb l'economia de la localitat, tracte amb el client, nivells de morositat que mai han superat el nivell acceptable".

Els diputats fa mesos que examinen el paper dels governs de José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero en la gestió de la crisi financera, el rescat bancari i la fallida de les caixes d'estalvis. Salgado va arribar a justificar el 2012, quan ja era fora del Congrés, que el govern espanyol no va activar mesures de xoc contra la crisi per evitar que autoritats internacionals intervinguessin l'Estat.

Eludeix posicionar-se sobre les portes giratòries

Endesa va fitxar Elena Salgado com a consellera el 2012, tres mesos després de deixar el govern espanyol. El diputat d'Units Podem, Rafael Mayoral, ha demanat aquest dijous a Salgado explicacions per aquest fitxatge: "Voldria saber per què es va aprovar el 135 entregant aquest país als grans especuladors", ha assegurat, i ha demanat a l'exministra un posicionament sobre les portes giratòries. "No és una qüestió de defensar o no les portes giratòries, sinó de defensar que a la política hi vagin sempre les persones més preparades", ha respost Salgado: "S'han d'establir normes clares, i si les normes es compleixen s'acaba aquí la discussió. No tinc cap motiu per demanar disculpes ni per penedir-me".

Ahir va ser l'exvicepresident Pedro Solbes va acudir a la mateixa comissió, on va admetre la falta de previsió de la crisi i el retard a l'hora d'adoptar mesures per corregir la situació. Solbes també va acceptar que la manca de "valentia" o contundència de l'executiu a l'hora d'actuar va agreujar els efectes de la crisi. A diferència de Salgado, Solbes va fer un discurs ple d'autocrítica. En canvi, la seva successora en el càrrec s'ha limitat a fer una descripció dels fets.