Sevilla i Màlaga, pendents de la calculadora

SevillaLes dues grans ciutats andaluses, rivals en gairebé tot, dependran dels pactes després del 26-M i s’espera que l’esquerra pugui governar en totes dues. A més de mantenir una intensa rivalitat social i econòmica, Sevilla (688.711 habitants segons l’INE) i Màlaga (571.026), les dues ciutats més poblades d’Andalusia, presenten un funcionament dispar en termes polítics. Mentre que la primera ha alternat sigles en les últimes cites electorals i fins i tot va tenir un govern del ja desaparegut Partit Andalusista (1991-1995), la segona confia des de fa 24 anys en el PP.

Per la capital andalusa ha passat gent tan diferent com Alejandro Rojas-Marcos (PA), Alfredo Sánchez Monteseirín (PSOE) o Soledad Becerril i Juan Ignacio Zoido (PP). A la Costa del Sol ningú fa ombra a Francisco de la Torre (PP). La filosofia de la gestió tampoc coincideix: si Sevilla és bellesa clàssica, esplendor de dos segles de domini a rebuf de les Amèriques i vincle amb un parell de tradicions que no hi entenen d’ideologies (la Setmana Santa i la Feria de Abril), Màlaga seria una mena de miniatura de Barcelona, amb un teixit empresarial més dinàmic, una vida cultural més puixant i habituada a la internacionalització (l’aeroport triplica en trànsit el de Sevilla i és el quart més actiu d’Espanya).

Enquestes obertes

Què passarà el 26 de maig? A Sevilla, els sondejos apunten al següent mapa: el PSOE de Juan Espadas, actual alcalde, milloraria la collita del 2015 (onze regidors) i se situaria entre els tretze i els quinze, fet que li permetria repetir en el govern local, amb Podem doblant representació (de tres a sis regidors). Ni el PP, en mans del taurí Beltrán Pérez, ni Ciutadans tindrien la mateixa empenta a la ciutat sevillana que la que van mostrar en els comicis autonòmics, en què van acabar amb quaranta anys de socialisme. En principi, Vox no obtindrà ni un sol regidor. De l’anterior mandat d’Espadas hi ha poc a dir: va ser-hi sense ser-hi, existint de puntetes i transmetent la sensació que Sevilla, com Roma, llueix més quan no es mou, tot i que per seguir interpretant aquesta cançó caldrà veure si necessita Podem, que ja ha anunciat polítiques a l’estil Manuela Carmena.

L’escenari sembla més renyit a Màlaga, on el bloc conservador i el progressista estan a les enquestes a un escó de distància (en favor dels segons). De la Torre no es lliurarà del desgast immens que pateix el PP des de l’expulsió de Mariano Rajoy de la Moncloa i l’arribada de Pablo Casado. Podria perdre quatre dels tretze regidors que va aconseguir el 2015. El PSOE, en canvi, repuntarà lleugerament, però la clau estarà en el paper dels actors secundaris: Cs (quatre regidors en lloc de tres) i Vox (dos) mobilitzen sobre el paper menys adhesions que Podem (quatre) i la plataforma independent Màlaga Ara (entre dos i quatre), partidària d’impulsar un bosc urbà en una de les zones amb més densitat demogràfica d’Europa.

El relleu socialista dels populars seria una fita històrica i provocaria el retorn a la política municipal d’Elías Bendodo, conseller de Presidència i factòtum de Juan Manuel Moreno a la Junta d’Andalusia.