CAP AL 26-J

Sílvia Requena reclama a la cúpula "neutralitat" en les primàries de CDC

Meritxell Borràs dóna suport a Homs, igual que ja van fer Puigdemont i Munté. Demòcrates avança la seva intenció de presentar-se en solitari a les eleccions constituents

La  candidata a encapçalar la llista de CDC a les eleccions espanyoles del 26-J, Sílvia Requena, ha apel·lat aquest diumenge a la "neutralitat" a les primàries que organitza el partit per elegir candidat, en un missatge clar per a la direcció de la formació. Així, Requena ha reivindicat en un comunicat que el procés electoral fa que els vots d'un diputat i d'un militant de base del partit tinguin "el mateix pes".

Per aquest motiu, ha destacat que " la gent ha de decidir lliurement, mitjançant el vot secret, quina de les alternatives que es presenten s'acomoda més als seus punts de vista i maneres d'entendre la política". En aquest sentit, ha insistit en la importància que es produeixi una alta participació a les primàries, i ha assegurat que no demanarà que ningú s'expressi "abans d'hora". Les primàries, segons Requena, són l'eina més important per poder canviar les coses "des de dins, d'una manera natural i sense prejudicis".

L'aspirant ha fet aquesta petició precisament el dia en què la consellera de Governació, Meritxell Borràs, ha expressat el seu suport a l'altre candidat, Francesc Homs. "Inqüestionablement patriota, idees clares i objectiu noble", ha afirmat en un apunt a Twitter.

D'aquesta manera, Borràs se suma així al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i a la portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Neus Munté, que ja van expressar la seva preferència perquè sigui Homs el candidat al Congrés i no Requena.

Castellà reivindica la independència de Demòcrates

Així mateix, el portaveu de Demòcrates de Catalunya i diputat de Junts pel Sí al Parlament, Antoni Castellà, ha reivindicat la independència del seu partit davant de CDC, i ha assegurat que ara per ara no es planteja ni diluir-se en Convergència ni formar una federació com en els temps de CiU. "Gràficament: no hem creat Demòcrates per acabar construint una CiU 2.0", ha exposat en una entrevista a Europa Press sobre el futur del partit.

"No som una rèplica d'Unió sinó una evolució en la seva manera de fer", ha sentenciat, i ha assegurat que hi ha punts de connexió tant amb CDC com amb ERC, però que cada formació té la seva independència com a partit. Sobre el futur electoral de Demòcrates, Castellà explica que la idea és presentar-se "en solitari" a les eleccions constituents que preveu convocar Puigdemont l'estiu vinent, i també a les eleccions municipals del 2019, on no descarta aliances puntuals.

"La lògica és que cadascun concorri com a partit malgrat que després ens trobem tots –els sobiranistes– en el procés constituent. Hi haurà una part del programa que la lògica diu que la compartirem: la proposta de fer una Constitució", ha argumentat. Ha assegurat, a més, que només es planteja repetir una fórmula com Junts pel Sí en el cas que les pròximes eleccions requereixin també que es plantegin en clau plebiscitària.

De fet, Castellà reivindica Demòcrates com el primer partit "postprocés sobiranista", ja que es va impulsar l'estiu del 2015 i es va crear definitivament el novembre del mateix any, i considera que el seu gran valor és l'aposta per la regeneració. "Paral·lelament a la revolució que significa voler la independència, també cal una revolució al camp de la regeneració política", ha conclòs.

Lamenta el 'no' de CDC a la coalició

El dirigent democristià lamenta la negativa de CDC a presentar-se en una coalició de diversos partits sobiranistes el 26-J, com proposava el seu partit: "És una oportunitat perduda des del punt de vista de reforçar el procés". Tot i això, afirma que aquest fet no perjudica les relacions entre els dos partits.

Pel que fa a Unió, que ha declinat presentar-se a les eleccions espanyoles i ja s'ha quedat sense representació al Parlament, al Congrés i a Brussel·les, Castellà creu que la seva situació evidencia que el seu projecte no té futur. "Probablement la funció del que ha quedat d'Unió és demostrar empíricament que no existeix a la societat catalana un espai que defensi encara la tercera via", ha sentenciat.

Més continguts de