El Síndic de Greuges alerta de l'"afebliment de la separació de poders" a l'Estat i de la persecució de càrrecs electes

Rafael Ribó també fa un toc d'atenció a la Generalitat i recull en l'informe el cas de Santi Vidal i les declaracions de la consellera Meritxell Borràs en què animava els funcionaris a demanar un dia de festa per acudir al judici del 9-N

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha lliurat aquest divendres un informe a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en què alerta de l'" afebliment de la separació de poders" a l'estat espanyol. L'informe, titulat 'Retrocessos en matèria de drets humans: llibertats d'expressió dels càrrecs electes i separació de poders al Regne d'Espanya', avisa que la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional (TC), impulsada pel govern espanyol, que li permet aplicar mesures executives per obligar la resta de poders a complir les seves sentències, és "una excepció en l'àmbit internacional". 

Si bé les crítiques més alarmants es concentren en les institucions de l'Estat, el document també fa un toc d'atenció a la Generalitat i recull el cas de l'exsenador Santi Vidal i les declaracions de la consellera Meritxell Borràs en què animava els funcionaris a donar suport als acusats pel 9-N.

Un altre dels casos que apunta l'informe del síndic és el dels pronunciaments internacionals –com ara l'últim informe del Grup d'Estats Contra la Corrupció (GRECO), la Comissió de Venècia i el relator de les Nacions Unides– que han demanat a l'estat espanyol reformes per garantir la separació de poders. Ribó alerta que de les 11 mesures proposades pel GRECO per combatre la corrupció no n'hi ha cap que s'hagi complert satisfactòriament i 6 ni tan sols s'han començat a aplicar.

Per al Síndic, aquestes " regressions democràtiques" tenen l'origen en lleis aprovades pel Congrés, com la del TC o la llei orgànica de seguretat ciutadana, la coneguda com a 'llei mordassa', i també en la interpretació que sovint han fet els tribunals, que han fet servir el Codi Penal "com a instrument dissuasiu".

El document destaca les converses amb " contingut conspirador" entre l'exministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, revelades pel diari 'Público'. Els interlocutors hi discutien com aconseguir dades que permetessin desprestigiar o acusar judicialment els líders d' ERC i CDC. Aquest és, per a Ribó, un cas que mostra "molt poc respecte" per la llibertat d'expressió i la separació de poders. També critica que les mesures que s'han pres en aquest cas no hagin anat més enllà d'una comissió d'investigació a les Corts Generals, ja que no s'han obert investigacions judicials ni s'han assumit responsabilitats polítiques. 

La judicialització de la política

El document dedica un capítol especial a la "judicialització de la política", en què avisa que la jurisprudència internacional demana una protecció especial per a la llibertat d'expressió de les persones que ocupen càrrecs de representació. La imputació i la condemna de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas i dels exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs pel 9-N, "ha cridat l'atenció fins i tot dels òrgans de supervisió dels drets humans de l'ONU", recull.

En l'àmbit municipal, el document recopila la imputació de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, per no despenjar l'estelada del balcó de l'Ajuntament durant les eleccions, tot i que se n'ha arxivat la causa, i la del regidor de Vic Joan Coma arran d'unes declaracions en un ple. 

Davant aquest panorama, una de les principals recomanacions del Síndic és " evitar el recurs a la via penal per a la solució de conflictes polítics" i considera que les mesures contra càrrecs electes s'"haurien de limitar tant com fos possible a escenaris de violència, tumults i, en general, veritable risc per a la integritat de l'Estat".

Toc d'atenció a la Generalitat

El document també inclou la "regressió" per part de la Generalitat. Ribó fa referència a unes declaracions que qualifica de "com a mínim, desafortunades", i per les quals va obrir dues actuacions d'ofici a principis del 2017.

D'una banda, fa referència a les manifestacions de l'exsenador d'ERC Santi Vidal en què va afirmar que el Govern tenia llistes d'afectes i desafectes a la causa independentista i també dades protegides dels ciutadans, com ara les de caràcter fiscal. En aquest cas, lamenta que el departament d'Economia no iniciés accions legals per "defensar el bon nom de la Generalitat" –en contra del criteri del Síndic– tot i que va negar "qualsevol versemblança" a les declaracions.

D'altra banda, també recull les declaracions en una entrevista a l'ARA de la consellera de Governació, Meritxell Borràs, en què animava els funcionaris de la Generalitat a demanar un dia d'assumptes propis per donar suport a l'expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau el primer dia del judici pel 9-N. Tot i les disculpes públiques de la consellera, el Síndic veu "inadmissible" aquest tipus d'"indicacions per part del responsable polític de tot el funcionariat de la Generalitat". El Síndic va rebre un "resposta clara del departament" en què admetia no tenir previst emetre cap instrucció o recomanació oficial sobre l'assumpte.

Més continguts de