López Tena plega de l'executiva nacional de Solidaritat i deixa la política

L'exdiputat publica una carta de comiat al Facebook en què assegura que la independència "no és ni serà factible perquè els catalans la desitgen però no la volen"

L'exdiputat i exlíder de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), Alfons López Tena, ha publicat una  carta de comiat al seu Facebook per assegurar que abandona "tota activitat política i pública a la nació catalana". Després d'haver-ne estat president i candidat a la Generalitat, López Tena ocupava ara el càrrec de president del consell nacional de SI i era membre de l'executiva nacional. 

López Tena comença l'escrit amb una anècdota personal, que fa referència a un senador dels Estats Units que li va preguntar si Catalunya "vol la independència, o vol manifestar-se per la independència", i tot seguit fa una diagnòstic molt crític amb la situació política actual. Assegura que "manca la voluntat" de fer realitat la independència perquè "les idees, valors i actituds del catalanisme, que han permès fins ara la supervivència de la nació sota un Estat hostil, alhora han estat, són i seran l'obstacle insalvable". També assegura que no vol "esmerçar més esforços en una activitat política i pública catalana que l'atzucac catalanista va degradant en toll mefític on tot llimac hi sura". I afegeix que la independència "no és ni serà factible perquè els catalans la desitgen però no la volen". Tot i això, considera que Solidaritat és encara "el millor instrument".

Una vida parlamentària amb declaracions polèmiques

Nascut a Sagunt el 1957, i després de ser vocal de Consell General del Poder Judicial espanyol entre el 2001 i el 2008 a proposta de CiU, va seguir fent carrera a Convergència Democràtica de Catalunya, on era conseller nacional. El 2010 va deixar el partit després d'haver estat una de les cares públiques del moviment que va convocar centenars de consultes populars locals sobre la independència. El motiu de trencament va ser que el Parlament va impedir, amb els vots de la federació, que es tramités una iniciativa popular que pretenia convocar un referèndum d'autodeterminació de Catalunya.

Aquell mateix any va crear, juntament amb, entre d'altres, Uriel Bertran, que havia abandonat ERC, Solidaritat Catalana com a plataforma per aconseguir la independència. Amb Joan Laporta al capdavant, els resultats van ser bons i amb gairebé 103.000 vots va entrar al Parlament el 2010 amb quatre diputats. La seva vida parlamentària va acumular diversos moments de tensió pel seu estil poc contingut, a banda del trencament amb el mateix Laporta, que va acabar la legislatura com a diputat no adscrit. Un dels casos va arribar el 2011, quan  va acusar el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, de ser un "corrupte, que cobra comissions, ven esmenes de lleis a grans grups d'interès, premia amb càrrecs públics les seves amants i examants i dedica diners públics a finançar la seva vida sexual". Les seves intervencions en tertúlies de la caverna mediàtica també el van ajudar a consolidar aquesta imatge. La seva trajectòria a la cambra parlamentària, però, va ser curta perquè SI, amb ell de cap de llista, no va poder consolidar-se als següents comicis, els del 2012.

 

 

Més continguts de