"Somriures per a tot Catalunya"

Barcelona"Somriures per a tot Catalunya". Són les paraules optimistes de Jordi Cuixart, el president d’Òmnium empresonat, transmeses al paranimf de la Universitat de Barcelona (UB) per la seva companya, Txell Bonet, en la clausura de l’acte organitzat per la renascuda Crida a la Solidaritat per reclamar la llibertat dels vuit membres del Govern i dels dos líders de les entitats civils. L’acte d’aquest dimarts a la nit, travessat durant tot el vespre pel crit de "llibertat!", va congregar des d’antics cridaires com Àngel Colom, Aureli Argemí, Núria Comas o Joan Manuel Tresserras, fins a familiars de Cuixart, del president de l’ANC Jordi Sànchez o del conseller d’Interior Joaquim Forn. Entre el públic, omplien el paranimf i l’aula magna figures tan diverses com Joan Rigol, Joan Ignasi Elena, Montserrat Carulla, Quim Masferrer, Ventura Pons, Antoni Castellà, Xavier Trias, Gemma Calvet o Elisenda Paluzie, entre molts d’altres.

Txell Bonet va injectar la part final de la trobada amb paraules d’ànim: "Lamentar-se és malgastar energies, ens hem de posar en moviment. Ell [Jordi Cuixart] vol que li expliquem tot el que fem, per saber que no estan sols". I vol que quedi clar, "ara més que mai, que no anem contra res ni contra ningú". La companya de Cuixart va explicar que el president d’Òmnium té una relació molt empàtica amb els altres presos –"a vegades em parla més d’ells que d’ell mateix"–, i en el mateix sentit es va expressar Susanna Barreda, parella de Jordi Sànchez, president de l’ANC: "No us cregueu el que diuen els mitjans de comunicació de la seva relació amb els altres interns, són mentides, ell té un tarannà cordial i amical, i així es relaciona a la presó", va dir Barreda, que va fer una crida ben explícita: "Us demano que no els oblideu, que no oblidem que en presons espanyoles hi tenim la nostra gent".

L’acte havia començat amb una cançó interpretada per Genís Mayola, corejada també al crit de "llibertat", i va comptar amb intervencions de Marta Rosique (Universitats per la República), l’advocat bretó especialista en drets humans Yann Choucq, el president emèrit del Ciemen Aureli Argemí, l’exconseller de Cultura Joan Manuel Tresserras –va intervenir al lloc del conseller de Justícia Carles Mundó, empresonat i que inicialment s’havia compromès a participar-hi– i els vicepresidents d’Òmnium, Marcel Mauri, i de l’ANC, Agustí Alcoberro, a més de la conductora de la nit, Núria Comas, que va recordar com la Crida s’havia fundat "al mateix paranimf de la UB el 1981, després del cop d’Estat del 23-F, quan va començar la involució, i es va acomiadar el 1993 en aquest mateix espai". Una Crida que ara reneix de la mà de 35 vells lluitadors.

Precisament Argemí va fer menció de l’esperit de la Crida, on es va formar políticament Jordi Sànchez, i del qual és hereva l’ANC. Un esperit pacífic i profundament democràtic. I va reclamar que "ara més que mai reivindiquem l’Europa dels pobles i les nacions lliures davant d’unes institucions europees segrestades pels estats". Choucq va considerar Sànchez i Cuixart com a "presos d’opinió" i va posar en dubte que es pugui aplicar l’ordre europea de detenció per als membres del govern exiliats a Brussel·les, amb el president Carles Puigdemont al capdavant, ja que aquesta no és d’aplicació "per a actuacions jurídiques de naturalesa política". Tresserras va fer èmfasi en la "normalitat que tots els pobles i nacions vulguin governar-se, cosa que no hauria de ser cap problema en una entorn democràtic normal", però segons l’exconseller, "l’Estat espanyol no és democràtic ni és un estat de dret". De fet, va dir, "ha resultat pitjor i més antidemocràtic del que molts prevèiem". Amb presos i exiliats, "som en un estat d’excepció, d’aquí el nostre malestar".

El líder d’Òmnium, Marcel Mauri, va instar a lluitar per a la llibertat dels presos i del país "com ells sempre han fet, d’aquí la gran injustícia del seu confinament, amb formes democràtiques i pacífiques, que són l’essència del moviment sobiranista i independentista". I el de l’ANC, Agustí Alcoberro, va cridar la societat catalana a sumar-se a l’aturada general de país i a la gran manifestació del proper dissabte per reclamar "la llibertat dels deu presos, que és també la lluita per la llibertat de Catalunya i per la República".