Suïssa, disposada a parlar de "democràcia directa" amb l'estat espanyol

BarcelonaEl govern suís ha afirmat que sempre s’ha mostrat disposat a parlar de “democràcia directa” amb l’estat espanyol i de la seva experiència en la creació del cantó del Jura, als anys 70, que es va fer mitjançant referèndums. Tot i això, Suïssa s’ha declarat “plenament” respectuosa amb la sobirania de l’Estat i ha evitat posicionar-se sobre el procés català.

La resposta del govern suís correspon a la interpel·lació que van fer 15 diputats el 16 de desembre de 2016. Els parlamentaris, membres dels 6 partits federals suïssos, van formular la pregunta: “¿El consell federal està disposat a expressar la seva preocupació al govern espanyol arran de l’obertura d’un procés penal contra la presidenta del Parlament català i de l’escalada judicial que semblaria voler obstaculitzar un procés purament democràtic i pacífic?”.

En declaracions a l’ACN, el delegat del Govern a França i a Suïssa, Martí Anglada, considera que la resposta de Suïssa és, tot i que “lenta”, una “evolució”. Anglada ha volgut subratllar aquest pas perquè ara el govern federal helvètic vol "parlar amb el govern espanyol sobre democràcia directa”.

Anglada també ha apuntat que aquests tipus de respostes formen part de la diplomàcia i que tots els països “han de ser respectuosos amb els altres i no ficar-se a casa dels altres”. El delegat del Govern, però, ha volgut destacar “la manera de ficar-s’hi que han tingut aquesta vegada perquè encara que diguin que no es posicionen, estan disposats a parlar de l’estructura de l’Estat federal, de la democràcia directa o fins i tot de l’experiència en la creació del cantó del Jura”.

Aquesta és la segona vegada que Suïssa respon a interpel·lacions de diputats sobre Catalunya. La primera va ser el 4 de novembre de 2015 quan el govern federal helvètic va invertir els termes i va situar en primer pla el respecte a la sobirania espanyola i el caràcter “intern” del problema català abans de fer referència a “l'estructura de l'Estat federal, la política financera o la democràcia directa amb els estats que ho desitgin".

La Confederació helvètica es distingeix per la pràctica habitual de la democràcia directa. Es fan referèndums a escala federal en quatre convocatòries anuals –febrer, juny, setembre i novembre. En el darrer exercici complet del 2016 es van celebrar 14 referèndums federals sobre tota mena de temes, des del medi ambient fins a la immigració. També se celebren centenars de referèndums a escala cantonal i municipal.