El Suprem desestima la denúncia de Torrent contra Llarena perquè considera que hauria de ser una querella

BarcelonaCop de porta del Tribunal Suprem a la denúncia presentada pel president del Parlament, Roger Torrent, contra Pablo Llarena i tres magistrats més de la sala penal d'aquest tribunal. El Suprem ha considerat que la denúncia no es podia admetre a tràmit per un error de forma, perquè entén que s'hauria d'haver presentat a través d'una querella.

"En haver estat presentada denúncia i no querella, és clar que no se satisfà el requisit de procedibilitat, cosa que és suficient per acordar l'arxivament de les actuacions, sense perjudici del dret que assisteix el presentant a reproduir la seva petició en els termes assenyalats", indica la providència d'arxiu.

En roda de premsa al Parlament, Torrent ha assegurat que era una possibilitat que "es temia" que podia passar, però ha deixat clar que no es quedarà "de braços plegats" i que continuarà "reclamant les responsabilitats que pertoquin". El president de la cambra ha insistit que la presentació de la denúncia suposava "executar" els acords de la mesa del 13 i el 24 d'abril, en què s'instava els serveis jurídics de la cambra a estudiar les accions penals corresponents. Arran del cop de porta del Suprem, ha anunciat que els pròxims dies concretaria de quina manera manté l'embat legal.

L'oposició l'acusa d'ignorar els lletrats

Això ha provocat molta discussió a la reunió de la mesa d'aquest dimarts, en què els membres de JxCat i ERC han fet valer la seva majoria per rebutjar el recurs de reposició que hi havia presentat Cs. Fonts del partit taronja han acusat Torrent d'actuar "unilateralment" i d'ignorar els acords de la mesa i els serveis jurídics de la cambra. Segons han apuntat, els lletrats han assenyalat que no han participat en l'elaboració de la denúncia, mentre que Torrent ha insistit que la redacció del text es va fer des del gabinet de presidència, però que va rebre l'assessorament dels serveis jurídics. El president de la cambra ha explicat en la roda de premsa que la fórmula i el fons de la denúncia els van aconsellar els lletrats, però Ciutadans sosté que l'assessorament no s'ha fet al conjunt de la mesa, tal com reclamaven els acords.

El PSC ha corroborat la versió de Cs i el seu portaveu adjunt, Ferran Pedret, ha assenyalat que al seu grup parlamentari no li consta cap informe jurídic dels lletrats sobre la qüestió. "Normalment quan es demana opinió als lletrats és perquè facin un informe per escrit", ha apuntat Pedret, fent referència a l'acord de la mesa del 24 d'abril. A ulls del PSC, "revesteix peculiaritat" el fet que hagi sigut el gabinet de presidència qui hagi redactat la denúncia i ha considerat que "no és adequat" que sigui així. "Hi ha hagut precipitació", ha opinat.

Cs ja va anunciar la setmana passada que estudiaria si s'ha comès malversació de fons públics en la presentació d'aquesta denúncia. "És una flagrant il·legalitat presentar una denúncia en nom del Parlament sense tenir el mandat del Parlament", han insistit aquest dilluns fonts del partit taronja, que estudiaran les vies legals per denunciar les accions de Torrent. Després de les explicacions del president, el vicepresident segon de la cambra, José María Espejo-Saavedra, de Cs, ha comparegut en roda de premsa per anunciar que el seu grup parlamentari ha registrat una petició perquè es reuneixi de manera extraordinària la junta de portaveus perquè Torrent aclareixi "per què ha mentit". "És un fet gravíssim", ha insistit.

Els dubtes de la denúncia

L'ARA ja va explicar que hi havia dubtes sobre el futur de la denúncia de Torrent. El motiu? Que la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) estableix al seu article 406 que “el judici de responsabilitat penal contra jutges i magistrats podrà incoar-se per providència del tribunal competent o en virtut de la querella del ministeri fiscal o del perjudicat o ofès, mitjançant l’exercici de l’acció popular”. Una redacció que havia generat debat: mentre que fonts jurídiques consultades per l’ARA consideren que es pot entendre que la llei obliga a fer que qualsevol acció contra els jutges es vehiculi a través d’una querella i no d’una denúncia, fonts pròximes a Torrent ho descarten rotundament.

L’entorn del president del Parlament argumenta que els diferents juristes que han participat en l’elaboració de la denúncia defensen que no és imprescindible presentar una querella. Interpreten que l’article 406 de la LOPJ no converteix aquesta via en una obligació, sinó en una possibilitat. Defensen, a més, que la denúncia és un instrument pensat perquè qualsevol ciutadà pugui portar als tribunals una qüestió independentment dels seus recursos.

A diferència de la denúncia –en què només es recopila la informació i es posen els fets en coneixement dels tribunals perquè determinin si són constitutius de delicte–, la querella obliga qui l’impulsa a ser part acusadora i, per tant, a disposar d’un advocat i un procurador i a fer front a la fiança que s’estableixi.

La denúncia de Torrent es va formular per presumptes delictes de prevaricació judicial i detenció il·legal contra Pablo Llarena, instructor de la causa sobre el procés independentista de Catalunya, i els magistrats Miguel Colmenero, Francisco Monterde i Alberto Jorge Barreiro, integrants de la sala encarregada de resoldre els recursos d'apel·lació contra les decisions de l'instructor.

Providència del Tribunal Suprem sobre la denúncia de Torrent contra Llarena