LA JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS

El Suprem ratifica la suspensió dels diputats presos

El tribunal estudiarà la recusació de quatre dels magistrats que han de jutjar la causa per rebel·lió

El Tribunal Suprem deixa en mans del Parlament decidir com procedeix a suspendre els diputats empresonats i processats per rebel·lió, però ratifica la decisió del jutge Pablo Llarena d’apartar-los del seu escó. La sala d’apel·lacions, l’encarregada de revisar les decisions del magistrat instructor, va rebutjar ahir els recursos presentats per les defenses d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull en contra de la suspensió de l’acta de diputat ordenada per Llarena valent-se de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal. Tots ells ja no cobren el sou del Parlament des del 13 de juliol passat, quan Llarena va donar l’ordre de suspendre’ls. Però des de llavors JxCat i ERC continuen sense acord sobre com s’ha de procedir -si rellevar també Carles Puigdemont o no- i han ajornat l’inici dels plens a l’octubre per no haver de prendre encara una decisió.

En la interlocutòria, la sala d’apel·lacions s’aferra a la doctrina del Constitucional i nega que l’article 384 bis sigui només per a casos de delictes comesos per bandes armades o activitats terroristes, com esgrimien les defenses dels presos. A més a més, els tres magistrats que revisen les decisions de Llarena s’escuden en el fet que la decisió de suspendre els diputats presos no és “discrecional” del magistrat del Tribunal Suprem, sinó que és una disposició prevista en la llei “de manera automàtica”.

La sala d’apel·lacions justifica que s’ha de tenir en compte que es tracta d’uns fets que “atempten contra la mateixa essència de l’estat democràtic, en paraules del Tribunal Constitucional”, prova suficient de la justificació d’aplicar la suspensió de manera automàtica en el cas de processats per rebel·lió. És més, per a la sala “resulta de tal evidència” suspendre els diputats processats per rebel·lió que “resultaria perceptible per a qualsevol”. I insisteix que s’està parlant d’uns fets, els de l’1-O, que “pretenien, amb auxili de previsibles actes de violència, alterar els límits territorials, no només d’Espanya, sinó de la Unió Europea”. D’aquesta manera, els tres magistrats tornen a fer seva l’argumentació de Llarena i defensen el delicte de rebel·lió perquè creuen que des del govern de Carles Puigdemont es va “incitar o acceptar almenys la provocació d’episodis de violència o tumults”.

Finalment, consideren “proporcionada” la suspensió perquè es tracta d’uns fets que “ataquen la mateixa essència de l’estat democràtic” i apunten que el Parlament pot substituir de manera temporal els diputats suspensos. És més, asseguren que en cap moment Llarena no ha dit a la cambra catalana el que ha de fer sinó que només li ha indicat que “no hi ha cap impediment processal perquè els càrrecs públics i les funcions públiques que corresponen als processats puguin ser exercits de manera plena, però limitada al temps de l’eventual suspensió, per altres integrants de les candidatures respectives, si el Parlament valorés adoptar la decisió”. Una orientació que “està molt allunyada de qualsevol pretensió d’indicar al Parlament quina ha de ser la seva actuació”.

Ara ha de ser la cambra catalana la que decideixi què fer amb els diputats presos. El principal escull entre Junts per Catalunya i ERC és el paper de Puigdemont després que Llarena retirés definitivament l’euroordre. El grup de l’expresident català defensa que se li ha de mantenir l’escó -al·leguen que la causa per rebel·lió contra ell ha caigut i que, a més, no és a la presó, un dels requisits fixats a la llei d’enjudiciament criminal-, mentre que els republicans continuen sent partidaris que la mesura s’apliqui per igual a tots els diputats sense excepcions i sigui una suspensió temporal. El debat entre les dues formacions continua obert i no està previst que es resolgui aviat, ja que el pròxim ple del Parlament no està previst fins a l’octubre. De moment, però, tots els afectats han deixat de cobrar.

Canvi en el procediment

La sala d’apel·lacions fa així net dels recursos contra les interlocutòries de Llarena i cedeix tot el protagonisme a la sala penal del Suprem, l’encarregada de jutjar els líders independentistes després que s’hagi tancat la instrucció. Ahir aquesta sala va anunciar que estudiarà les peticions de recusació presentades per la defensa de Sànchez, Rull i Turull en contra de quatre dels membres del tribunal que ha de jutjar els líders independentistes.

El Suprem canvia d’estratègia després d’haver rebutjat de ple fins ara totes les peticions de recusació sense estudiar-les. Tal com ja va avançar l’ARA, la sala d’admissió i d’enjudiciament no vol carregar de raons la justícia europea un cop les defenses recorrin el Tribunal Europeu de Drets Humans. I més després d’algun precedent en què el TEDH va concloure que no hi havia hagut un judici just perquè membres del tribunal també havien intervingut en l’admissió de la querella -com en aquest cas-. Per això ahir va dictar una providència en què dona tres dies a la fiscalia i a la resta de parts personades en la causa perquè manifestin si donen suport o no a la recusació i per quina raó. Llavors l’instructor que s’estableixi haurà de decidir si admet a tràmit les recusacions.

La defensa de Junqueras i Romeva també va presentar ahir una petició de recusació a tota la sala -encara falten per definir dos magistrats- perquè els seus “valors, creences i ideologia” podien entrar en col·lisió amb els dels processats i afectar la seva imparcialitat, perquè els magistrats se “sotmeten” a una Constitució que els acusats “volen canviar”. Els magistrats recusats són el president del tribunal, Manuel Marchena, i els magistrats Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo i Luciano Varela. Els republicans també demanen apartar Antonio del Moral, de tendència conservadora.

El TSJC rebutja retirar llaços grocs

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va rebutjar admetre a tràmit un recurs contenciós administratiu contra el president de la Generalitat, Quim Torra, i el Govern per suposada vulneració de la “neutralitat institucional” amb l’exhibició de llaços grocs i altres símbols vinculats al sobiranisme en l’espai públic. El jutge va desestimar estudiar a fons el cas al·legant defectes formals, ja que entén que l’associació recurrent, Aixeca’t, no està legitimada per perseguir “actes genèrics”. La plataforma sol·licitava com a mesures cautelars que ordenés la retirada dels símbols dels edificis públics. En la interlocutòria, el TSJC deixa clar que la plataforma no independentista no concreta de quina manera l’afecta el fet que hi hagi pancartes que demanen la llibertat dels presos o la presència de llaços grocs en equipaments de la Generalitat. La presidenta de l’associació també havia presentat un recurs al·legant que se li vulneraven els seus propis drets fonamentals, però el TSJC el va tombar perquè no especificava quins drets quedaven atemptats.

Més continguts de