El Suprem confirma les sentències del TSJC que anul·len l'ús preferent del català a les diputacions de Lleida i Girona

 El tribunal també tomba que els ciutadans hagin d'explicitar amb una petició formal la seva opció lingüística

El Tribunal Suprem ha confirmat les dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que el 2013 van anul·lar l'ús preferent de la llengua catalana a les diputacions de Lleida i Girona. El març de fa dos anys el TSJC va anul·lar part dels reglaments lingüístics de les corporacions en estimar parcialment un recurs contenciós administratiu presentat per Convivencia Cívica Catalana, fet que va impedir que el català sigui llengua "preferent" en aquestes dues administracions i també que els ciutadans hagin d'explicitar la seva opció lingüística mitjançant un petició formal expressa.

En les dues sentències, la sala contenciosa administrativa del TSJC va fer servir jurisprudència com ara la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l'Estatut de l'any 2010 o bé la sentència contra el reglament lingüístic de l'Ajuntament de Barcelona, i que va anar en la mateixa línia que les dues que ara s'han avalat sobre aquestes dues diputacions. El TSJC, així, determinava que la posició de les dues llengües oficials és de "paritat jurídica" als poders públics de Catalunya.

El tribunal català determinava que les administracions estan obligades a respectar l'elecció de llengua que faci el ciutadà, "de manera que queden en una posició de disponibilitat lingüística". A més, afegia que la jurisprudència constitucional admet la qualificació del català com a llengua d'ús normal a les administracions "mentre no comporti imposició", i que la sala contenciosa administrativa del TSJC considera que la configuració del català com a llengua pròpia i d'ús normal "no afecta ni exclou el castellà com a llengua igualment oficial".

En el cas de la Diputació de Lleida, s'ha anul·lat l'article 2 –en el qual es diu que el català ha de ser llengua d'ús preferent en aquesta administració–, el 5.2, el 5.3, el 7, el 8 i el 14. Entre altres articles, s'anul·la el que determina que el ciutadà hagi d'explicitar la seva opció lingüística mitjançant una petició formal expressa. Aquests articles fan referència a l'expedició preferent de documents o testimoniatges d'expedients en català, occità i aranès, així com també a les comunicacions i notificacions adreçades a persones físiques i jurídiques residents en els àmbits català i aranès. També a l'obligació de fer només impresos bilingües quan alguna circumstància especial ho recomani i que en aquests casos el text en català o aranès figuri sempre de forma preferent, i que el personal de la Diputació empri el català en les comunicacions administratives orals. Finalment també s'anul·la que les disposicions de la Diputació es publiquin només en català o aranès.

Pel que fa a la Diputació de Girona, també s'ha anul·lat l'article 2, que estableix el català com a llengua d'ús preferent, així com els articles 5.2, 6.1, 6.2, 7 i 13. Entre altres qüestions, aquests articles establien que l'expedició de documents s'ha de fer en català o bé en català i castellà si el sol·licitant ho demana; que els impresos s'han d'oferir en la versió catalana, mentre que les versions en castellà s'han de posar a disposició sempre que els interessats ho demanin; que només s'han de fer impresos bilingües quan alguna circumstància especial ho requereixi; que el personal de la Diputació ha de fer servir el català en les comunicacions administratives orals, llevat que l'administrat demani ser atès en castellà; o bé que les disposicions de la Diputació s'han de publicar en català.

D'aquesta manera, el TSJC va estimar parcialment els recursos presentats per l'entitat Convivencia Cívica Catalana (CCC).

Les dues diputacions van recórrer les sentències davant del Suprem per un suposat defecte formal, al·legant que CCC no està legitimada per impugnar els reglaments lingüístics. Però el Suprem sí que considera que l'entitat pot presentar aquests recursos i, per tant, dóna validesa a les sentències del TSJC, sense entrar al fons de l'assumpte.

 

Més continguts de