El Suprem determina que l'ús de l'estelada en edificis públics és "partidista"
El tribunal desestima el recurs interposat per CiU contra l'acord de la Junta Electoral Central de prohibir banderes independentistes en espais públics
BarcelonaL'exhibició d'estelades en edificis i espais públics "trenca el principi de neutralitat". Així ho ha determinat el Tribunal Suprem, que ha desestimat el recurs interposat per CiU contra l'acord de la Junta Electoral Central del 20 de maig del 2015 que va prohibir l'ús de l'estelada en espais i edificis públics de les quatre demarcacions durant la campanya de les eleccions municipals del 24 de maig del 2015 per simbolitzar les aspiracions d'una part de la societat catalana, però no de tota.
La sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal ha avalat en una sentència la prohibició de penjar estelades en edificis públics i ha determinat que l'ús i l'exhibició de l'estelada per part d'un poder públic "només pot ser qualificat de partidista", ja que, segons el tribunal, s'associa a una part de la ciutadania però "no és representativa" per a la resta dels ciutadans, "que no s'alineen amb aquesta opció ni amb els seus símbols".
Durant la campanya de les eleccions municipals del 2015, Societat Civil Catalana va presentar un recurs davant la Junta Electoral Central (JEC) en què denunciava la presència d'estelades en espais i edificis públics de les quatre demarcacions catalanes perquè, segons l'entitat, afavoria les opcions polítiques dels partits independentistes. La JEC li va donar la raó i CiU va recórrer la decisió al Tribunal Suprem.
En el recurs CiU va argumentar que la l'estelada "no és una bandera partidista, ja que no correspon a cap partit polític", i que la seva col·locació en edificis públics responia "a l'obligat compliment per part dels alcaldes dels acords adoptats pels plens dels Ajuntaments que presideixen, formats per regidors elegits democràticament".
Ara, el Tribunal Suprem acaba de dictaminar una sentència que desestima el recurs interposat per CiU i avala la prohibició de penjar estelades en edificis públics, donant així la raó a la Junta Electoral Central i a Societat Civil Catalana.
L'alt tribunal rebutja els arguments de CiU i apunta que l'ús de les estelades per part de qualsevol administració o poder públics trenca el "principi de neutralitat", ja que, segons afegeix, l'estelada "constitueix un símbol de la reivindicació independentista d'una part dels ciutadans catalans representats per una part dels partits polítics" i el seu ús "només pot ser qualificat de partidista quan s'associa a una part –per important o rellevant que sigui– de la ciutadania identificada amb una determinada opció ideològica".
La sentència també destaca que només es poden qualificar com a decisions democràtiques "les que s'ajusten, en el seu procediment d'adopció i en el seu contingut, a la llei". "En altres paraules, el fet que els acords en els òrgans col·legiats es prenguin democràticament, de cap manera els fa conformes a dret, sinó que precisament estan subjectes al mateix i per això poden ser invalidats".
Així mateix i en relació als arguments de CiU segons els quals l'acord de la JEC vulnera "els drets a la llibertat ideològica i la llibertat d'expressió", el tribunal sosté que "les institucions públiques, a diferència dels ciutadans, no gaudeixen del dret fonamental a la llibertat d'expressió".
