El jutge del 9-N acusa Mas de desobediència greu al TC
El jutge del TSJC Joan Manel Abril considera que els voluntaris només van servir de “cobertura legal”, segons l'exposició raonada que publica El Español
Barcelona“El Molt Honorable va decidir impulsar, preparar i portar a terme la jornada de participació del 9-N, a pesar del dictat de la providència que en suspenia la convocatòria i els actes de preparació”. Aquesta és la conclusió que el jutge del TSJC Joan Manel Abril eleva en una exposició raonada a la sala penal del Suprem, segons publica aquest dimarts El Español.
Abril rebat el principal argument de les defenses d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau i considera que els voluntaris només van servir de “cobertura legal” mentre el Govern actuava “de manera intencional i conscient” contra el TC. Seguint aquesta lògica, els investigats haurien comès tres delictes: desobediència greu al TC, prevaricació i malversació de cabals públics.
Precisament ahir el Tribunal Suprem va aclarir que s’encarregarà exclusivament de tot el que estigui relacionat amb Francesc Homs -com a diputat al Congrés, té la condició d’aforat- i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) seguirà investigant la resta de fets relacionats amb el 9-N. És el que es desprèn de la providència emesa ahir pel Suprem.
La resolució sobre l’exposició raonada -en essència, la decisió sobre si els indicis existents són suficients per obrir una causa contra Homs- requerirà, en principi, un informe del fiscal. Posteriorment, és possible que l’exconseller de la Presidència comparegui voluntàriament davant del Suprem. L’alt tribunal va decidir retornar immediatament les diligències originals al TSJC perquè, fins que es resolgui el contingut de l’exposició -ja en mans de Madrid-, la competència per investigar el cas depèn del jutge instructor a Catalunya, Joan Manel Abril.
Abril va ser l’encarregat d’enviar la informació al Suprem seguint un criteri diferent del de la Fiscalia, que era partidària de la separació de la peça relacionada amb Homs. El magistrat entenia que aquesta part de la investigació no es pot separar de la que està instruint el TSJC contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. L’exconseller de la Presidència va declarar el 7 de març passat voluntàriament davant del jutge, i va presentar-se com a víctima d’un judici “polític”. “Com més gran sigui la pena que ens demanin, més gran serà la victòria”, va assegurar Homs al tribunal.
El cap de files de Democràcia i Llibertat a Madrid va reaccionar a les novetats del cas a través de Twitter: “El Suprem em vol jutjar per posar urnes. Quina targeta de presentació d’Espanya al món... No conec cap país democràtic on això passi!”
Retret lingüístic
En la providència del Suprem, segons l’agència Efe, el tribunal recorda a l’instructor que els seus escrits han de ser formulats en castellà quan estiguin dirigits a Madrid. “Cal procedir d’ofici a la traducció [de documents en català] quan hagin de tenir efecte fora de la jurisdicció dels òrgans judicials situats en una comunitat autònoma amb llengua pròpia”, assegura l’alt tribunal estatal.
Les defenses de Mas, Ortega i Rigau van demanar el 8 de març passat l’arxivament de la causa. L’expresident, en el seu escrit, va insistir que el 9-N va estar en mans dels voluntaris. I, a més, va plantejar que la jornada no era un referèndum per obtenir un mandat democràtic.
