El Suprem denega la llibertat dels presos i els diferencia de l'opositor kurd emparat per Estrasburg

A una setmana del judici la sala respon a les defenses que no s'està "criminalitzant una ideologia"

El Tribunal Suprem ha tornat a denegar la llibertat dels nou presos polítics, que aquesta vegada la reclamaven en els seus escrits de defensa per poder preparar amb més garanties el judici. Com a novetat, les defenses s'ajudaven del cas del dissident kurd Selahattin Demirtas, en presó preventiva, que va rebre l'empara del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) el novembre passat. La sala, però, diferencia els dos casos i assenyala que els líders independentistes formaven part del Govern. "No expressaven, per tant, la silenciada veu discrepant davant de la política hegemònica que s'imposa sense contrapesos". 

"La pretesa equiparació entre les mesures cautelars que afecten els processats i l'empresonament de l'opositor turc [...] és considerada per la sala com una estratègia de defensa respectable, però mancada de viabilitat per la falta de similitud amb els fets que es jutjaran. No existeix persecució per les idees", continua la sala. En aquesta interlocutòria, els magistrats ja fan una primera resposta a una qüestió troncal que els acusats plantegen en els seus escrits de defensa: la persecució d'una ideologia.

"No es criminalitza una ideologia. De fet, la mateixa ideologia que amb tanta legitimitat democràtica professen els recurrents sosté ara el mateix govern autonòmic i està present a les institucions de les quals la majoria dels processats formaven part. No està en qüestió una manera de pensar, una concepció rupturista de les relacions entre els poders de l'Estat. El dia a dia de l'activitat política ensenya la llibertat amb què aquestes idees es defensen a les institucions i als fòrums nacionals i internacionals de debat polític", subratllen els jutges. 

"S'intensifica" el risc de fuga

A més, el Suprem assegura que s'ha "intensificat" el risc de fuga dels presos per "l'existència fora del territori espanyol d'estructures de poder organitzades, posades al servei d'aquells processats que han pres la decisió de sostreure's de la crida de la sala". En aquest sentit, la sala torna a vincular la situació personal dels presos amb els exiliats, i recorda que s'estan produint reunions a l'estranger amb "persones integrants d'aquestes estructures, algunes d'elles processades en aquesta causa i declarades en rebel·lia". Es refereix a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, així com la resta d'exconsellers exiliats.

Algunes de les defenses plantejaven mesures menys carregoses alternatives a la llibertat com per exemple el control telemàtic, la vigilància policial o les compareixences periòdiques en jutjats. "Les firmes diàries poden deixar de ser diàries en el moment en què el firmant decideix emprendre la fuga. El control policial pot relaxar-se o presentar errors involuntaris que permetin la fugida. Els dispositius de seguiment telemàtic atenuen la seva eficàcia en un àmbit territorial en el qual regeix la llibertat de fronteres i la lliure circulació de persones", apunta el tribunal, que recorda que el mes de juliol de l'any passat ja es va posicionar sobre aquest tipus de mesures.

El Tribunal Constitucional ajorna la decisió sobre el recurs de llibertat d'Oriol Junqueras

La decisió del Suprem pot desbloquejar la determinació del Tribunal Constitucional (TC) sobre la petició de llibertat d'Oriol Junqueras, que també es referia a la situació de Demirtas. Els magistrats van ajornar la resolució per falta de consens i aquest dimarts es tornen a reunir per abordar aquesta qüestió.

Més continguts de