El Suprem es nega a anul·lar la condemna pels fets del Parlament i nega que "criminalitzi la protesta ciutadana"
La interlocutòria assegura que el tribunal s'ha limitat a corregir un "error de tipificació" de l'Audiència Nacional, que va absoldre els implicats
BarcelonaLa sala segona del Tribunal Suprem rebutja els incidents de nul·litat plantejats pels condemnats per l'anomenat "cas del setge al Parlament de Catalunya" contra la sentència de mateixa sala, que el 17 de març va imposar una pena de tres anys de presó a vuit persones que anteriorment havien estat absoltes per l'Audiència Nacional.
Segons una interlocutòria signada el dia 19, dimarts passat, però difosa aquest migdia, just després de les eleccions, el tribunal considera que la sentència "no criminalitza, en cap moment, la protesta ciutadana a la via pública com a forma d'expressió dels drets fonamentals de llibertat d'expressió i de reunió i manifestació , sinó que, corregint l'error de tipificació del tribunal d'instància, subsumeix uns fets concrets i determinats, declarats provats en la sentència dictada, i atès el seu contingut i abast, el situa en el delicte previst i penat a l'article 498 del Codi Penal, que castiga les actuacions que utilitzin força, violència, intimidació o amenaça greu per impedir a un membre del Congrés dels Diputats, del Senat, o d'una assemblea legislativa d'una comunitat autònoma, assistir a les seves reunions ".
Aquesta decisió implica que els vuit condemnats haurien d'ingressar a la presó d'aquí a deu dies, però no ho hauran de fer perquè estan pendents d'un indult.
