El Suprem diu que els polítics inhabilitats per corrupció o delictes contra l'Estat no poden ocupar cap càrrec públic

Fixa que els càrrecs públics condemnats no podran exercir en cap nivell de l'administració

El Tribunal Suprem ha establert que els condemnats a inhabilitació o suspensió de càrrecs públics per delictes de rebel·lió, terrorisme, contra l'administració pública o contra les institucions de l'Estat no poden ser elegits per a cap càrrec, encara que la sentència no sigui ferma i independentment del càrrec públic al qual es refereixi la sentència. Això podria afectar els independentistes catalans jutjats al Suprem per l'1-O i nombrosos polítics jutjats per casos de corrupció.

La sala contenciosa administrativa estima el recurs de cassació del Cabildo Insular de Fuerteventura, a les Canàries, que va acordar la incompatibilitat de Domingo González Arroyo per al càrrec de conseller del Cabildo al haver estat condemnat per un jutjat penal de Puerto del Rosario, capital de l'illa, per prevaricació continuada a nou anys d'inhabilitació especial per al càrrec d'alcalde, tinent d'alcalde, regidor i qualsevol altre de naturalesa electiva i àmbit local que impliqués una participació en el govern municipal. El Tribunal Superior de Justícia de les Palmas de Gran Canaria va anul·lar la resolució administrativa a l'entendre que la inhabilitació només afectava l'àmbit municipal.

El Tribunal Suprem anul·la la sentència recorreguda i afirma que, d'acord amb la legislació i la jurisprudència constitucional, és "encertada" la interpretació que va fer el Cabildo, de manera que la declaració d'incompatibilitat del recurrent per al càrrec de conseller del Cabildo de Fuerteventura no vulnera el dret a participar en els assumptes públics, recollit en l'article 23 de la Constitució.

També considera que la qüestió d'interès cassacional plantejada es projecta més enllà de l'arxipèlag canari, motiu pel qual examina la qüestió des d'un pla general. La sala es planteja si la causa d'inelegibilitat i incompatibilitat establerta a l'article 6.2 b) en relació amb l'article 6.4 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) ha de ser entesa en el sentit que afecta els condemnats pels delictes de rebel·lió, terrorisme, contra l'administració pública o contra les institucions de l'Estat, quan la sentència, encara que no sigui ferma, hagi imposat la pena d'inhabilitació especial o de suspensió per ocupació o càrrec públic, siguin quines siguin les ocupacions o càrrecs públics als quals es refereixi la pena.

La sala destaca, en línia amb la doctrina del Tribunal Constitucional, l'exemplaritat social exigible a qui exerceix la funció pública, sobretot si és representant dels ciutadans. En aquest sentit, indica que "el que va dir el Tribunal Constitucional no és una qüestió nova en el marc jurídic europeu i la seva herència cultural. Si bé els règims dels estats membres de la Unió Europea sobre inelegibilitat reflecteixen tradicions jurídiques diferents, solen coincidir en el fet que una condemna penal inhabilita per ocupar un càrrec públic. Fins i tot en algun estat haver incorregut en fallida o ser indigne d'ocupar un càrrec públic per un altre motiu també és causa d'inelegibilitat. A Dinamarca, una persona no pot ser elegible si ha estat condemnada per realitzar actes que segons l'opinió general la facin indigna de pertànyer al Parlament Europeu o al Folketing, el Parlament danès".

El tribunal considera que l'article 6.2 de la LOREG en la seva última reforma té "un sentit omnicomprensiu no limitatiu pel que fa a l'art. 23.2 CE en nom d'una major protecció de les institucions públiques fent emergir una orientació més restrictiva respecte a condemnats a la pena d'inhabilitació especial d'ocupació o càrrec públic". La sala subratlla que "la societat contemporània reclama que ocupacions i càrrecs públics de base representativa no puguin ser ocupats per subjectes que hagin estat objecte d'inhabilitació especial després d'una condemna penal independentment de l'àmbit de l'administració pública en què hauria tingut lloc la comissió del delicte".

Més continguts de