El Suprem rebutja el recurs d'una vintena de diputats contra el 155 i els imposa pagar el cost del tràmit

Els magistrats neguen que es vulneressin els drets polítics dels parlamentaris catalans

La sala del contenciós-administratiu del Tribunal Suprem ha desestimat aquest dijous el recurs que una vintena de diputats del Parlament de Catalunya van presentar contra el reial decret 846/2017 del govern de Mariano Rajoy, que –després de l’aplicació de l’article 155- convocava les eleccions del 21-D. Els magistrats neguen que es vulneressin els drets polítics dels diputats, asseguren que el govern espanyol tenia competència per acordar la dissolució del Parlament de Catalunya en aplicació de l’article 155, i recorden que "tots els partits van concórrer a les eleccions". A més, imposen als diputats el cost del recurs que els mateixos magistrats fixen en 3.000 euros.

El recurs anava signat per l’ara president del Parlament, Roger Torrent, i parlamentaris de l'anterior legislatura de Junts pel Sí, ERC i la CUP. Són Antoni Balasch, David Bonvehí, Montserrat Candini, Magdalena Casamitjana, Antoni Castellà, Violant Cervera, Adriana Delgado, Chakir el Homrani, María Assumpció Laïlla, Àngels Ponsa, David Rodríguez, Maria Rosell, Maria Dolors Rovira, Benet Salellas, Marc Sanglas, Jordi-Miquel Sendra, Teresa Vallverdú, Montserrat Vilella i Germà Gordó. 

Els diputats argumentaven que el govern espanyol no està facultat per convocar eleccions al Parlament de Catalunya mitjançant un reial decret i atribuïen la dissolució de la cambra catalana a una decisió de caràcter "polític i discrecional". En el mateix sentit, recordaven que segons l'Estatut de Catalunya l'única persona que pot dissoldre el Parlament de manera anticipada és el president de la Generalitat, i denunciaven una "vulneració flagrant" dels seus drets de representació política.

Però els magistrats, per contra, s'han alineat amb la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, que neguen que s’hagin vulnerat drets polítics i sostenen que Mariano Rajoy tenia la potestat per dissoldre el Parlament en aplicació de l'article 155. "La dissolució anticipada pot ser acordada pel president de la Generalitat o, en el seu cas, per qui l’hagi substituït legalment, com ha passat en aquest cas amb el president del govern de la nació", afirmava l’advocat de l’Estat.

Segons el Suprem, "no hi ha una relació taxada de mesures que es puguin adoptar a l’empara de l’article 155" i, per tant, l'executiu espanyol té marge per adoptar aquelles mesures que consideri "necessàries per obligar" la comunitat autònoma "al compliment forçós de les obligacions que la Constitució i altres lleis li imposin" o per "protegir l’interès general d’Espanya contra el que ha atemptat".

D'altra banda, els magistrats envien un missatge sobre com es pot aplicar el 155. Segons el Suprem "no n’hi ha prou amb qualsevol incompliment de la Constitució o de l’ordenament jurídic" ni amb "qualsevol actuació contradictòria amb els interessos públics" per substituir l’autogovern d’un territori. En aquest sentit, destaquen que "els incompliments a què es refereix l’article 155 de la Constitució són una altra cosa" i "es qualifiquen per la seva extraordinària gravetat" o perquè constitueixen "atemptats greus a l’interès general d’Espanya". En definitiva, segons el Suprem, són els que "ataquen l’existència i la integritat" d’Espanya, però no els que poden ser resolts amb "respostes ordinàries" per part dels òrgans constitucionals.

Més continguts de