PERFIL

Susana Díaz, la filla del PSOE andalús incapaç de creuar Despeñaperros

La 'baronesa' és la gran derrotada però farà valer el control de la federació més poderosa

No va poder ser el 2015, i tampoc ara. Pedro Sánchez ja li ha barrat el pas fins a Madrid dues vegades. Susana Díaz (Sevilla, 1974), poc avesada a les derrotes, no acostuma a moure's per impulsos, però l'ex secretari general li ha trencat tots els esquemes. Des que es va afiliar amb 17 anys, va entendre que per escalar dins del PSOE andalús calia donar-ho tot des de les trinxeres i enganxar-se al líder més ben posicionat per poder escalar ràpidament. La seva ascensió va ser meteòrica: amb 23 anys ja era secretària d'organització de les Joventuts Socialistes, als 30 diputada al Congrés, per acabar presidint els socialistes andalusos i als 39 arribar a la cúspide de la Junta sense passar per les urnes.

La seva vida és el PSOE. Va tardar 10 anys a acabar la carrera de dret i no ha treballat mai fora del partit. A Andalusia, per obrir-se pas, ha deixat un llarg historial de baixes, inclosa la del seu pare polític, José Antonio Griñán, a qui no va dubtar a obligar a deixar l'escó per la seva imputació per poder ser reelegida presidenta amb el suport de Ciutadans. Pensava poder fer el mateix amb Sánchez, però ara només li queda seguir fent valer el control de la federació més poderosa del PSOE i preparar el terreny per poder creuar Despeñaperros. Té el trumfo encara de presentar-se a les primàries per a la presidència del govern espanyol i eternitzar la fractura dins del partit.

Díaz té tres cares: la de presidenta andalusa, 'baronesa' i eterna aspirant a liderar el partit a Madrid. En la primera ha sabut crear-se una connexió especial amb els ciutadans. Magnètica en la curta distància, transmet confiança. "Díaz no s'assembla al poble, és el poble", deia Griñán. Fa bandera dels seus orígens humils com a filla d'un 'fontanero'. Uns dots familiars que diuen que també ha sabut traslladar a la fontaneria del partit. Com a gestora és implacable controlant amb mà de ferro. El cop a Ferraz no va ser una invenció: ha imposat fins a 32 gestores locals. Ara el dubte és quan de temps trigarà a mostrar la tercera i intentar el salt a Madrid.

Més continguts de