Publicitat
Publicitat

El TC diu que Catalunya "no té competències" per fer un referèndum

Recorda que l'autonomia parlamentària no permet vulnerar la Constitució

En l’última interlocutòria del Tribunal Constitucional (TC) en contra del procés, aprovada dimarts passat i en què anul·la la resolució per al referèndum unilateral, torna a posar en el punt de mira el Parlament. “En una concepció democràtica del poder no hi ha més legitimitat que la legalitat constitucional”, al·lega l’alt tribunal, advertint que l’autonomia parlamentària “no pot servir de pretext perquè la cambra autonòmica arribi fins a l’extrem d’atribuir-se la potestat de vulnerar la Constitució”.

En aquest sentit, el TC titlla d’“inacceptable” la via unilateral i alerta que el Parlament vol fer servir aquest mecanisme, que anomena “via del dret”, per aconseguir el que només seria possible a través d’una reforma constitucional: la convocatòria d’un referèndum. Aquest argument de l’alt tribunal coincideix amb el que el president espanyol, Mariano Rajoy, ha repetit desenes de vegades per negar la legalitat d’un referèndum per la independència de Catalunya: “Ni vull ni puc”. La interlocutòria diu, literalment, que “la voluntat del Parlament de Catalunya d’eludir els procediments de reforma constitucional per dur a terme el seu projecte de desconnexió de l’estat espanyol” suposa “intentar una inacceptable via de fet”.

No és el primer cop que el tribunal utilitza adjectius per parlar del procés. Des del 2014 que ha manifestat, en diferents sentències i interlocutòries, que “el poble de Catalunya no és sobirà” i que “cal respectar la unitat de la sobirania nacional d’Espanya”, arguments habituals en el discurs de Mariano Rajoy. Ara recorda que, en aprovar la resolució impugnada, el Parlament “ha desatès les reiterades advertències” del tribunal i confirma la “seva antijurídica voluntat de continuar amb el procés constituent a Catalunya al marge de l’ordenament constitucional i sense supeditar-se a les decisions de les institucions de l’estat espanyol i, en particular, del TC”.

Objectiu: desmuntar Forcadell

Fonts de la Moncloa assenyalaven dimarts passat, després de saber-se l’última decisió de l’alt tribunal, que la clau és que la via jurídica informi un cop i un altre tant la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, com la mesa de la cambra, que no es pot repetir una experiència com la del 9-N. Doncs bé, l’última interlocutòria també intenta desfer bona part de l’estratègia de defensa de Forcadell des de l’estiu, quan es va activar per primer cop la via penal contra ella. La presidenta de la cambra catalana va defensar llavors que impedir qualsevol votació suposaria vulnerar el dret de participació dels ciutadans per mitjà dels seus representants.

La "primacia" de la Constitució

Ara el TC, després d’haver-li notificat per correu electrònic que es reforça la via penal contra ella així com dels quatre membres de la mesa que van permetre la votació, assenyala que “el Parlament de Catalunya no pot desconèixer que la comunitat autònoma de Catalunya no té competències per convocar i celebrar un referèndum”. I afegeix: “No pot oposar-se a una suposada legitimitat democràtica d’un cos legislatiu o d’una comunitat la primacia incondicional de la Constitució”.

Forcadell va rebutjar ahir les advertències del TC per evitar que es debati sobre la via unilateral. “Malgrat les intimidacions, les amenaces i els requeriments garantirem que el debat i la paraula continuïn sent lliures al Parlament”, va subratllar en roda de premsa. Tant ella com els tres diputats sobiranistes de la mesa rebutgen convertir-se en “censors” sobre què es pot debatre i què no al Parlament. Joan Josep Nuet (CSQP), l’únic membre de la mesa que no és independentista, es va expressar en la mateixa direcció: “No puc concebre que algú prepari una llista negra de temes i de persones sobre els quals no es pot parlar a la seu de la sobirania popular de Catalunya”. Tots ells esperen la notificació formal per carta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

RE

Més continguts de