ANÀLISI

El Tribunal Suprem estudia fórmules per autoritzar els observadors internacionals

No s’autoritzarà els observadors a vestir toga ni se’ls situarà a l’estrada.

El tribunal del judici del Procés admetrà la presència d’observadors internacionals en les sessions, que, pendents encara d’assenyalament, començaran el dimarts 5 de febrer. El tribunal ha de deliberar sobre els testimonis i proves pericials proposats per les parts i resoldrà sobre els observadors quan es defineixi sobre els escrits de defensa d’Oriol Junqueras i Jordi Sànchez. Amb tot, segons fonts judicials, no s’autoritzarà els observadors a vestir toga ni se’ls situarà a l’estrada.

El president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena -al seu torn president i ponent del tribunal d’enjudiciament de l’1-O-, va assenyalar dimarts en un diàleg informal durant la presa de possessió de Concepción Uriste com a magistrada de la sala quarta del Suprem que veia possible l’autorització de quatre o cinc observadors internacionals. Segons fonts judicials, l’assumpte s’examinarà en la reunió que mantindrà el tribunal per establir les proves proposades per la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat, l’acusació popular i les defenses dels dotze acusats.

El criteri respecte als observadors internacionals, segons fonts judicials, és no posar-hi objeccions, malgrat que el judici serà televisat íntegrament i retransmès en temps real, sense cost, per a totes les cadenes que ho sol·licitin a TVE.

Hi ha alguns casos en què les associacions de drets humans han assistit com a observadors internacionals en judicis rellevants. Fa deu anys, el govern basc va enviar un advocat perquè exercís com a observador en un judici per terrorisme. També n’hi va haver en el cas de l’enjudiciament del jutge Baltasar Garzón, el març del 2012, arran de la seva investigació dels crims del franquisme, així com en el judici dels joves d’Altsasu, on se’ls van reservar seients. Però tot plegat no ha suposat el reconeixement d’un estatus formal als observadors. El TS estudiarà posar en pràctica la sol·licitud, ja que vol dissipar qualsevol estigmatització del tribunal.

Més continguts de