El Suprem també rebutja suspendre cautelarment la intervenció de les finances de la Generalitat

Argumenta que la mesura garanteix l'interès general i l'estabilitat pressupostària

El Tribunal Suprem torna a rebutjar un recurs de la Generalitat. Aquest dijous ha rebutjat la suspensió cautelar de la intervenció a les finances catalanes impulsada pel ministeri d'Hisenda el 15 de setembre que havia sol·licitat el govern català. Cal recordar que aquest mateix tribunal ja havia rebutjat la suspensió, però en aquell cas urgent, d'aquestes mesures de control que havia sol·licitat Podem. 

En les dues interlocutòries del tribunal, els magistrats no accepten cap dels arguments que va esgrimir la Generalitat de Catalunya per intentar la suspensió cautelar de la intervenció dels comptes. De fet, aquest tribunal apunta que en cap cas hi ha cap risc que la intervenció provoqui perjudicis irreparables. "Ni es produeixen efectes irreversibles, ni és impossible executar una hipotètica sentència anul·latòria de l'acord impugnat", assenyalen els magistrats.

L'argumentari

Dona credibilitat al fet que la Generalitat hagi destinat diners del FLA al referèndum

A més, el tribunal fa seves les argumentacions del mateix ministeri d'Hisenda en considerar que "les mesures preses garanteixen l'interès general i de tercers en assegurar la prestació dels serveis públics". De fet, el Suprem va més enllà i assegura que les mesures de control imposades per Montoro garanteixen "l'estabilitat pressupostària i que si se suspenguessin perjudicarien "greument i de manera possiblement irreparable l'interès general". 

En la mateixa línia, el tribunal no aprecia a primera vista i de manera clara les al·legacions fetes per la Generalitat contra la intervenció com ara desproporcionalitat, arbitrarietat, falta de cobertura legal o substracció de competències del Tribunal Constitucional. Tampoc considera que es vulneri l'autonomia financera de la Generalitat. 

D'altra banda, en una de les interlocutòries els magistrats del Suprem donen credibilitat al fet que s'hagin destinats diners del fons de liquiditat autonòmic (FLA) a un referèndum que qualifica en tot moment d'"inconstitucional i il·legal". Concretament, els magistrats del Suprem argumenten que "no és ajustat al dret que es destinin diners del FLA a finançar una activitat inconstitucional [el mencionat referèndum il·legal]". I afegeix que "els fets, actes i comportaments del recurrent [la Generalitat] sobre aquesta qüestió i la seva voluntat de fer aquest referèndum i, per tant, d'aplicar-hi fons públics són públics i notoris i així s'ha demostrat". Aquesta voluntat, argumenta el Suprem, reforça l'aparença jurídica de legalitat de la intervenció. 

Més continguts de