El TS ja ha vetat 9 marques electorals abertzales
Amb l'impediment a Sortu ni tant sols de registrar-se com a partit polític, la decisió d'avui fa que ja siguin nou les marques abertzales a qui barren el pas en unes eleccions.
BarcelonaL'últim precedent és el de Sortu, formació a la qual la Sala del 61 del TS va prohibir el 30 de març inscriure's com a partit polític en considerar provat el "intent de frau" d'ETA i Batasuna per tornar a les institucions "instrumentalitzant" a aquesta nova plataforma, informa Efe.
Tanmateix, va ser la primera vegada en la qual la decisió de l'Alt Tribunal no va ser unànime i va comptar amb un vot particular discrepant, que van signar set dels 16 magistrats que componen la Sala del 61 i que van considerar que només es pot jutjar a un partit per les seves conductes futures i que no cap la seva il.legalització preventiva.
Amb aquesta prohibició Sortu va passar a ocupar el número vuit en la llista de les formacions de l'esquerra abertzale a les que el Suprem ha impedit presentar-se a uns comicis des que Batasuna va ser il.legalitzada el març de 2003, en aplicació de la Llei de Partits Polítics ( LPP) aprovada amb els vots del PP, el PSOE i CiU.
Ni rebutjant ETA
Des de la fundació el 1978 d'Herri Batasuna l'esquerra abertzale ha fet servir fins a tretze etiquetes diferents, però Sortu va ser també la primera amb la qual pretenia tornar a estar present en les institucions després de rebutjar el terrorisme d'ETA.
Només en dues cites electorals, en les autonòmiques de 2005 i en les municipals de 2007, va poder superar els filtres i aconseguir, amb el Partit Comunista de les Terres Basques i Acció Nacionalista Basca, respectivament, representació al Parlament basc i en els Ajuntaments, encara que finalment les dues formacions van ser il.legalitzades.
Així, el Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK-PCTV), inscrit al registre del Ministeri de l'Interior el setembre de 2002, poc després d'aprovar la Llei de Partits, va aconseguir superar tots els filtres i obtenir 9 dels 75 escons del Parlament basc. El partit, que mai va condemnar els atemptats d'ETA, va ser finalment il.legalitzat el setembre de 2008.
Acció Nacionalista Basca (ANB), partit creat en 1930 i "reactivat" per a l'ocasió, va aconseguir presentar candidatures en un bon nombre de municipis en les eleccions de 2007, obtenint regidors que encara es mantenen en els seus llocs, tot i que el partit va acabar sent il.legalitzat l'any següent.
Les formacions a qui el Suprem espanyol ha impedit presentar-se a les eleccions són: Autodeterminaziorako Bilgunea (2003); Herritarren Zerrenda (2004); Aukera Guztiak (2005); Abertzale Sozialisten Batasuna, precedent de Sortu (2007); Abertzale Sozialistak, agrupacions electorals (2007); Askatasuna (2009); Demokrazia Hiru Milioi (2009), i Sortu i Bildu.
En canvi, si el TS va anul·lar el 2009 per les eleccions europees Iniciativa Internacionalista, el Constitucional va donar la raó a la llista abertzale, que es va poder presentar.
