Política 18/09/2017

El TSJC descarta la prevaricació i la malversació en la querella contra Lloveras (AMI) i Buch (ACM)

En paral·lel, demana a la Guàrdia Civil informació de la web del referèndum i de les alternatives

Pau Esparch
3 min
Foto d'arxiu d'un acte de les entitats sobiranistes, l'AMI i l'ACM, a favor del referèndum

BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha descartat els delictes de prevaricació i malversació de fons públics en l'admissió a tràmit de la querella de la fiscalia contra la presidenta de l'AMI, diputada de JxSí i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, i el president de l'ACM i alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch. El ministeri públic, en l'escrit dirigit a Lloveras i Buch, es querellava contra ells per desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. Però el TSJC, de moment, ha evitat incloure els dos últims delictes, un dels quals és malversació i pot comportar presó.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La fiscalia va presentar la querella contra Lloveras i Buch dijous de la setmana passada i l'alt tribunal l'ha acceptada aquest dilluns. El magistrat Jordi Seguí Puntas instruirà la querella que es dirigeix als presidents de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Així, el TSJC ha incorporat l'acusació de desobediència, com demanava la fiscalia, tot i que no ha admès acusar Lloveras i Buch dels delictes de prevaricació i malversació de fons públics, com també sol·licitava el ministeri públic.

En la querella, la fiscalia valorava que Lloveras i Buch desacataven la suspensió de l'1-O per part del Tribunal Constitucional (TC) perquè, entre altres raons, havien enviat als alcaldes correus sobre com respondre la petició del Govern d'obrir locals, havien facilitat un model de decret d'alcaldia i havien proporcionat material de campanya. El ministeri públic també reclamava en la seva querella mesures cautelars, com tancar les webs de l'AMI i la de l'ACM, a més de prohibir als alcaldes cedir espais públics per exhibir cartells o anuncis que fomentin la participació a l'1 d'octubre. Els pròxims dies Seguí Puntas haurà de resoldre si accepta les mesures cautelars.

Investigació de la web i pàgines alternatives

En paral·lel, el TSJC ha demanat a la Guàrdia Civil que informi en quin estat es troba la web del referèndum i quines pàgines alternatives ha obert la Generalitat vinculades amb l'organització de l'1-O. La magistrada Mercedes Armas, que instrueix la querella contra tots els membres del Govern, ha considerat que la direcció general d'Atenció Ciutadana i Difusió de la Generalitat "no va atendre" el requeriment de bloquejar la web del referèndum, tal com "li va ordenar" la Guàrdia Civil el passat 15 de setembre. Per això, Armas ha sol·licitat a la Guàrdia Civil que detalli "l'actual estat" de la pàgina de l'1-O i "l'eventual activació" d'altres webs, per part del Govern, que substitueixen l'anterior i mantenen el servei d'inscripció de voluntaris o altres activitats relacionades amb el referèndum.

Adjudicada la querella contra la Sindicatura Electoral

També aquest dilluns, el TSJC ha avançat que la querella de la fiscalia contra els cinc membres de la Sindicatura Electoral s'instruirà des del jutjat d'instrucció número 15 de Barcelona. La querella es dirigeix contra Jordi Matas, Marc Marsal, Tània Verge, Marta Alsina i Josep Pagès, que van ser nomenats pel Parlament per fer d'àrbitres en la votació del referèndum de l'1-O. La fiscalia acusa els membres de la Sindicatura dels delictes d'usurpació de funcions públiques, desobediència i malversació de fons públics; en aquest darrer cas, pot comportar presó. El TSJC ha recordat que encara no s'ha acordat l'admissió a tràmit de la querella contra la Sindicatura Electoral.

stats