El TSJC obre judici contra Solé per desobediència l'1-O quan era alcalde

La Fiscalia demana per ell un any i mig d'inhabilitació i 24.000 euros de multa

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit aquest divendres obrir judici oral contra el conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, per un delicte de desobediència durant l'1-O. Quan es va fer el referèndum era alcalde d'Agramunt i la justícia l'acusa d'haver col·laborat amb la seva celebració. 

El mes de març la sala civil i penal ja va rebutjar l'últim recurs de Solé possible i ara, després de la represa dels terminis processals –un cop s'han aixecat les retriccions més severes de l'estat d'alarma–, ha decidit obrir el judici oral. La fiscalia demana per al conseller un any i mig d'inhabilitació per a càrrec públic i una multa de 24.000 euros per desobediència, en entendre que va desatendre la prohibició del Tribunal Constitucional (TC) d'impedir el referèndum i que va "permetre i col·laborar" en la votació al municipi.

En la seva interlocutòria, recollida per l'ACN, el TSJC recorda que el 7 de setembre del 2017 Solé va promulgar un decret d'alcaldia donant ple suport al referèndum, després que el Parlament aprovés la seva convocatòria. La delegació del govern espanyol a Catalunya va advertir tots els alcaldes que havien d'intentar impedir la votació, arran de la suspensió decretada pel Tribunal Constitucional, advertiment que Solé va rebre el 12 de setembre.

Però el 25 de setembre va participar en un acte a favor del referèndum organitzat en un casal municipal i va dir que l'1 d'octubre calia anar a votar per defensar el dret de vot, declaracions que es van recollir a la revista municipal. El mateix 1-O va cedir una escola municipal per poder votar i va prendre decisions com amagar diversos cops les urnes perquè no les trobés la Guàrdia Civil, i va proposar acabar la votació una hora abans del previst. Aquesta actuació també es va recollir a la revista municipal. Per tot això, la sala obre judici oral i dona deu dies a la defensa perquè presenti el seu escrit d'oposició al de la fiscalia.

Una "causa general" contra l'independentisme

Després de donar-se a conèixer la decisió del tribunal, Solé ha lamentat que es demostra que "la causa general contra l'independentisme no s'atura i avui és més vigent que mai". A més, ha reivindicat que l'1-O va ser "la màxima expressió de democràcia i participació ciutadana" i ha insistit que la solució al conflicte polític passa per un referèndum i per l'amnistia de presos i exiliats. El conseller ha rebut mostres de suport de companys del partit i del Govern. "Sempre al teu costat Bernat Solé. Defensarem arreu la llibertat i la democràcia", ha escrit a Twitter el vicepresident del Govern i coordinador nacional d'ERC, Pere Aragonès. També ha expressat "tot el suport" la portaveu dels republicans, Marta Vilalta. 

Dos mesos en el càrrec

Solé fa poc més de dos mesos que és en el carrec de conseller. Va ser el 20 de març quan ERC va anunciar que seria el substitut d'Alfred Bosch, que havia dimitit uns dies abans pel cas d'assetjament sexual del seu excap de gabinet, Carles Garcias, destapat per l'ARA. De fet, Solé va ocupar el seu nou lloc en plena pandèmia, havent de fer l'acte de presa de possessió de manera telemàtica. El conseller forma part del planter d'alcaldes d'ERC que mica en mica s'han anat fent un lloc a nivell nacional. Primer com a diputat al Parlament, després com a portaveu adjunt i, finalment, com a conseller. 

Del planter d'alcaldes d'ERC a liderar la política exterior catalana