L'Audiència de Barcelona absol els CDR que van encadenar-se a les portes del TSJC el 2018

BarcelonaL'Audiència de Barcelona ha absolt els 12 acusats per presumptes delictes de desordres públics, desobediència i resistència greu a l'autoritat que van ser jutjats el 5 i 6 de febrer. Els 12 joves es van encadenar a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 23 de febrer del 2018 en una protesta convocada pels Comitès de Defensa de la República (CDR) per reclamar la llibertat dels presos polítics i denunciar la "repressió de l'Estat".

El tribunal que va jutjar els acusats considera que la protesta d'aquell dia "no és punible" perquè s'emmarca en la llibertat d'expressió i crítica. A més, afegeix que la resposta dels manifestants a l'acció dels Mossos d'Esquadra per desallotjar-los de les portes del tribunal va ser "una resistència passiva sense violència que no permet ser castigada per l'ordenament".

En la sentència, la secció desena de l'Audiència absol els dotze independentistes, per als quals la Fiscalia va demanar fins a dos anys i mig de presó per desobediència, resistència a l'autoritat i desordres públics, en concloure que l'única molèstia que van causar va ser als usuaris del carrer que discorre per davant de l'edifici judicial, que es va haver de tallar, davant del que veu "absolutament desproporcionat" acudir a la via penal.

Segons la sala, no s'ha pogut acreditar que l'ordre que els Mossos van donar per megafonia perquè els concentrats davant les portes del TSJC abandonessin el lloc i permetessin l'accés fos escoltada pels independentistes, ja que corejaven en veu alta diverses proclames polítiques que "dificultaven" l'audició dels missatges de la policia. Així, la sentència insisteix que l'actitud dels CDR va ser en tot moment pacífica, ja que l'únic que van fer per evitar que els Mossos els retiressin del lloc va ser una "oposició passiva, sense cops, empentes ni amenaces".

L'acció dels CDR volia dificultar l'actuació policial de treure'ls del lloc, però sense violència, el que, segons la sala, està "emparat" pel dret fonamental de reunió i manifestació que tenia per finalitat "legítima" la "protesta política" contra el "cop d'Estat" que veien en l'aplicació del 155 i per exigir la llibertat dels polítics independentistes presos. L'Audiència ressalta que no s'ha acreditat cap tipus de dany personal o material per part dels manifestants, ni tan sols a les columnes de ferro de les portes del Palau de Justícia a les quals es van encadenar.

Tampoc van alterar la pau pública, perquè no van impedir el normal desenvolupament de la convivència ciutadana que afectés la integritat de les persones o la indemnitat dels béns públics o privats ni el lliure exercici dels drets fonamentals per part de les persones que no participaven en la protesta, segons la sentència. Les úniques molèsties que van causar, segons la sala, van ser degudes al tall del carrer que es troba davant l'edifici judicial -el passeig de Lluís Companys-, ja que diverses persones van envair la via en concentrar-se en suport als encadenats.

En el judici, el fiscal va mantenir la petició de dos anys i mig de presó per als 12 acusats, però va plantejar una alternativa que comportaria un any de presó si no es té en compte el delicte de desordres públics. L'advocat de la defensa, Xavier Monge, per la seva banda, va assegurar que "a les portes del Palau de Justícia no s'hi va cometre cap delicte, sinó l'expressió pura i genuïna d'un exercici de drets fonamentals". "La resposta al que va passar aquí no la trobem al Codi Penal", va insistir.