El TSJC deixa Torra a un pas del judici per la pancarta del llaç groc

BarcelonaEl jutge que instrueix la causa per desobediència de Quim Torra al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per no haver retirat a temps la pancarta amb el llaç groc -la Junta Electoral Central li va ordenar que ho fes- ha rebutjat arxivar la causa contra el president de la Generalitat i ha instat la Fiscalia i l'acusació popular, representada per Vox, a formular un escrit d'acusació sol·licitant l'obertura del judici oral o demanar el sobreseïment. En una interlocutòria feta pública aquest dijous, el magistrat dona deu dies a les acusacions perquè es pronunciïn i els dona l'opció de demanar "investigacions complementàries" en cas que ho considerin necessari. També ha acordat convertir el procediment en abreujat.

El jutge del TSJC veu indicis que Torra cometés un delicte de desobediència a l'haver esquivat la resolució de l'administració electoral substituint la pancarta per una altra en què el llaç groc era blanc i, posteriorment, amb una que simplement parlava de llibertat d'expressió. El president de la Generalitat va declarar el 15 de maig davant el magistrat Carlos Ramos i va defensar la seva actuació de mantenir la simbologia de suport als presos polítics. Subsidiàriament, el jutge planteja la possible comissió del delicte de denegació d'auxili a l'autoritat, que també preveu multes i suspensió de càrrec públic per un període d'entre dos i tres anys.

El jutge constata la "voluntat obstativa" de Torra respecte a les resolucions de la JEC i recorda els diferents episodis de la polèmica, com ara la substitució de la pancarta inicial per una altra, el canvi del color del llaç o el requeriment del president al Síndic de Greuges perquè es pronunciés sobre la matèria. El que Torra va pretendre substituint uns símbols per uns altres, apunta, va ser "persistir en la desobediència".

Els acords de la JEC, diu l'escrit, "no poden titllar-se de contradictoris entre sí" i són "clars concrets i terminants". "Són mandats complementaris exigits per la clara voluntat obstativa" de Torra, insisteix. Pel que fa a la competència de la Junta Electoral, el magistrat creu que en assumptes electorals Torra no pot invocar una "pretesa autonomia del president d ela Generalitat com a autoritat de l'Estat, i menys en un període electoral d'unes eleccions generals i després europees.

"El respecte a les competències autonòmiques en matèria electoral del que parteix la Llei de Règim Electoral només fa referència a la possibilitat que les comunitats aprovin la seva pròpia legislació electoral per regular les seves eleccions", continua el magistrat, que recorda que Catalunya no té llei electoral pròpia i, per tant, "l'únic organisme competent per resoldre les queixes electorals relatives al territori de Catalunya és la JEC".

Fa només uns dies el jutge que instrueix la causa va sol·licitar a les parts acusatòries que aportessin més proves per acreditar la suposada desobediència, però ara ja considera que hi ha prou indicis de la comissió del delicte i insta les acusacions a decidir si volen tirar endavant el procediment cap al judici oral.

Interlocutòria del TSJC