POLÍTICA
Política 29/09/2013

Unió diu que la seva tercera via no té "res a veure" amb el federalisme del PSC

Lamenta que, a criteri seu, s'ha intentat "confondre" amb aquesta proposta

Ara / Europa Press
2 min

VitòriaEl president del consell nacional d'Unió i conseller d'Interior de la Generalitat, Ramon Espadaler, ha assegurat que l'anomenada tercera via propugnada pel seu partit inclou com a objectiu la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya i no té "res a veure" amb el federalisme del PSC, ja que es tracta d'una estratègia orientada a garantir la continuïtat de Catalunya com a nació.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Espadaler ha plantejat aquesta reflexió en declaracions als mitjans durant l'Alderdi Eguna (Dia del Partit) del PNB, celebrat aquest diumenge a Vitòria, al qual ha acudit com a convidat amb el conseller d'Empresa i ocupació, Felip Puig (CDC).

Espadaler ha assegurat que "la mal anomenada tercera via" plantejada pel secretari general d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, respon a l'"objectiu nítid" de defensar la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya, que Unió vol que tingui més de dues respostes i que no es limiti a posar a votació la independència, sinó també la tercera via confederal.

El dirigent d'UDC ha assegurat que l'estratègia que defensa el seu partit té com a finalitat "la continuïtat de la nació catalana i la pervivència del fet diferencial, cultural, lingüístic i educatiu" de Catalunya. A més, ha destacat que l'anomenada 'tercera via' pretén donar resposta a les necessitats en matèria de finançament i sobre la presència de Catalunya al "marc internacional i europeu". Espadaler ha subratllat la importància que el Parlament de Catalunya "posi les peces en disposició de poder fer, com s'ha aprovat per àmplia majoria, una consulta el 2014" .

Catalunya i el pla Ibarretxe

Per la seva banda, Puig ha destacat les "diferències" existents entre l'actual procés sobiranista català i la via empresa en el passat a Euskadi per l'exlehendakari Juan José Ibarretxe. "Ells van tenir el seu moment i van intentar un procés difícil. La diferència amb Catalunya és que el procés que es va desenvolupar al País Basc va ser un procés polític d'alta tensió, mentre que a Catalunya no és només una cosa política, sinó sobretot una gran moviment i convulsió social", ha explicat.

"A Catalunya, aquest divorci no es produeix i hi ha una clara confluència entre les iniciatives polítiques i les de la societat, que ha entès que hem arribat al final d'un procés i que cal començar una via diferent", ha afegit.

stats