“Terol Existeix és un sentiment, un esperit”
L’entitat, amb vint anys d’història, és la primera agrupació d’electors que entra al Congrés
BarcelonaEls problemes a Terol es poden mesurar en quilòmetres per hora, concretament els 70 que no pot superar el que es coneix com “el tren més lent d’Espanya”. Tan lent que en alguns trams que l’uneixen amb Saragossa fins i tot l’avancen els tractors perquè no pot superar els 30 quilòmetres per hora. Aquesta imatge es va fer viral gràcies a un vídeo que va publicar la plataforma Terol Existeix fa uns mesos, abans de fer el salt a la política i convertir-se en la primera agrupació electoral que entra al Congrés. “La línia actual, que és de via única, està pitjor que fa cent anys”, denuncia Manuel Gimeno, portaveu de Terol Existeix, que recorda que manté el mateix traçat del 1901, quan hi va arribar el ferrocarril, i que, a més, va ser l’última capital que va disposar d’aquest servei.
La falta d’infraestructures -amb autovies projectades però no executades-, però també d’una xarxa de telecomunicacions eficient, ha provocat el despoblament d’aquesta província i ha catapultat la candidatura de Terol Existeix, que s’ha erigit en la primera veu de l’Espanya buida que arriba al Congrés de Diputats. La resposta a l’abandonament a què s’ha vist sotmesa durant dècades explica que hagi estat la primera força a la demarcació -amb un 26,7% dels vots- i a la capital, amb un significatiu 42,5%.
Però la seva lluita ve de lluny. L’embrió va ser la concentració del 5 de desembre del 1999, que va reunir 20.000 persones a Terol per denunciar la falta de mitjans sanitaris. El desencadenant va ser la mort d’un jove en un accident de trànsit que no va poder ser atès per cap ambulància. Sí que es va presentar, però, un helicòpter medicalitzat per transportar els òrgans que va donar.
“La plataforma és un sentiment, un esperit, no és un associació perquè no té ni estatuts”, assenyala Javier Millán, redactor del Diario de Teruel que segueix aquest moviment des de la seva creació. “Hi ha un motiu per cada ciutadà de la província que explica la seva irrupció al Congrés ”, diu Iván Nuñez, que s’ha involucrat en la campanya fart que “cap diputat escollit, amb l’excepció de José Antonio Labordeta, hagi fet res per Terol”. “Sempre ens han representat partits de Madrid o de Saragossa”, afegeix. L’escriptor Javier Sierra, que va guanyar el premi Planeta el 2017, justifica el salt a la política de la coordinadora, tot i admetre que el va sorprendre inicialment. “Senzillament es van quedar sense interlocutors. Van descobrir que els polítics són més lleials a les seves sigles que als ciutadans que representen i van decidir actuar sense intermediaris”, remarca Sierra, que va ser nomenat fill predilecte de la ciutat el 2018.
“Quan no pots desenvolupar-te en el teu territori t’envaeix la frustració i la ràbia”, diu, abans de deixar clar que “no és un crit contra ningú sinó de socors”. Sierra, que va marxar a viure fora de Terol, com molta altra gent, no té cap dubte de les potencialitats de la província: “El que cal és que les famílies s’hi instal·lin, tinguin feina, escoles per als seus fills, i una xarxa de comunicacions que els faci sentir-se part del món”, conclou.
Resultats inesperats
Tothom admet que no s’esperaven aquests resultats. “Van recollir gairebé 7.000 avals per presentar-se quan només en necessitaven 1.100, cosa que ja feia preveure que obtindrien un diputat, però no que guanyarien i que entrarien al Senat”, explica Millán. El periodista exposa que Terol Existeix es nodreix de votants del PSOE, Podem i Cs: “El PP perd molt poc i ho guanya Vox”, explica. Els atacs que ha rebut dels grans partits -com quan el president de l’Aragó, el socialista Javier Lambán, va dir que la plataforma existia com existien “els elefants, les serps o els gossos”- no han fet altra cosa que impulsar la candidatura. “Com més crítiques, més vots”, sentencia. “Els partits s’han trobat un mirall que els mostra la desídia amb què han tractat la província”, sosté l’ara ja senador Joaquín Egea, que afegeix que ells han fet una “campanya propositiva”.
Una campanya amb un cost de 14.000 euros, perquè per llei només es podien gastar 11 cèntims per elector, i que es va pagar amb donatius. “Ara que tenen representació, i tal com es van comprometre a fer, els tornaran”, diu Patricia Blasco, de la Federació d’Associacions Veïnals i Culturals de la província, que subratlla que les bustiades també les han fet voluntaris i que “les paperetes es van enviar sense sobre per abaratir costos”. La despoblació ha fet que des del 28-A Terol hagi perdut 518 votants, lamenta Egea, que ara lluitarà per revertir la tendència.
