'CAS MAQUILLATGE'
Política 16/05/2012

Testaferros i bitllets per a una Fox a la mallorquina

Enric B. Abelló
3 min
Maria Antònia Munar i Miquel Nadal ahir al jutjat durant la segona jornada del cas maquillatge.

PALMA"El propòsit de la compra era que el partit pogués tenir el control sobre un mitjà de comunicació". Ho va declarar ahir Víctor García, un testaferro confés en la compra de la productora Vídeo U. L'altre testaferro, Miquel Sard, també ho va admetre: "Miquel Nadal em va dir que a Unió Mallorquina estaven interessats a tenir influència en un mitjà". I és que el primer judici del cas maquillatge va d'això: de l'intent frustrat d'UM per crear una televisió pròpia de 300.000 euros en efectiu que passen de mà en mà per comprar la meitat d'una productora que maldava per una freqüència de TDT, i de 240.000 euros en subvencions que no se sap ben bé on van acabar.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El fundador de Vídeo U, Miquel Oliver, ja ho va deixar clar dilluns quan va dir al judici que es tractava d'aconseguir "una televisió amb tendència" pròxima a UM "com ho és la Fox als EUA" amb els republicans. Els d'UM no se'n van sortir. Com a mínim en el primer intent: el novembre del 2004 -l'endemà de comprar la meitat de Vídeo U- l'empresa optava a una freqüència de TDT, però el govern del PP no els va concedir cap canal. Dos anys més tard va començar a emetre la Televisió de Mallorca, sota el paraigua d'un Consell Insular en mans d'UM. La fita no els va durar gaire perquè al cap d'un any el PSIB els va prendre la presidència del Consell.

Quan Munar manava

L'acusada més destacada del cas és Maria Antònia Munar, que va ser presidenta d'UM, del Consell de Mallorca entre el 1995 i el 2007 i també del Parlament balear. En va dimitir el 26 de febrer del 2010, l'endemà que Nadal declarés que ella li havia donat 300.000 euros del partit en efectiu, en un viatge en taxi, per comprar la meitat de Vídeo U. Nadal tampoc és un qualsevol: va presidir UM, va ser número 2 de Munar al Consell i va ser conseller de Turisme del Govern Balear.

Ara tots dos dirigents de la desapareguda UM seuen de costat al banc dels acusats i s'enfronten a sis anys de presó. Però estan enfrontats. Es preveu que avui o demà els toqui el torn de declarar i que s'ataquin l'un a l'altre. Munar nega que tingués res a veure amb la compra de Vídeo U i Nadal l'acusa de donar-li els diners i de comprar un quart de la productora a través de Víctor García. El fiscal Juan Carrau també sosté que García era el testaferro de Munar en la compra de la productora però ahir ho va negar. Va dir que ho era de Nadal. Ningú no ha aclarit perquè Nadal hauria hagut de tenir dos testaferros: el polític d'UM ja va confessar que en tenia un, Miquel Sard, que va comprar l'altre quart de la productora.

Subvencions irregulars

Els dos testaferros han declarat que ni Nadal ni ningú del partit no volia figurar com a propietaris de Vídeo U perquè podia restar "credibilitat" a la futura televisió. Però el fet és que la productora va rebre subvencions i contractes del Consell impossibles si ells hi haguessin participat obertament. De fet, en aquest procés es jutgen dues subvencions de 120.000 euros cada una per un programa de ràdio que mai es va fer. El fiscal sosté que Munar i Nadal hi eren al darrere. 120.000 euros van anar a parar a una empresa pròxima a UM, Studio Media Comunicació, i els altres es van quedar a Vídeo U. Segons Oliver, els van fer servir per "viure i treballar".

Les subvencions no eren gratis: Vídeo U feia favors. "Em va telefonar [Gabriel] Cañellas i em va dir que, com a empresa col·laboradora d'UM, havíem de contractar tres persones", va declarar ahir Luisa Almiñana, sòcia de Vídeo U. Al final la productora va contractar 14 treballadors que en realitat feien feina per a UM. Oliver calcula que els va costar 190.000 euros.

stats