Toni Comín: "La decisió políticament responsable es diu exili"

L'exconseller critica que ERC hagi estat "massa centrada" en "l'estratègia de l'hegemonia"

"La decisió políticament responsable es diu exili". En aquests termes s'ha expressat l'exconseller de Salut, Toni Comín, en una entrevista amb l'ACN des de Lovaina, en què defensa haver marxat de Catalunya com "l'opció políticament coherent amb la declaració d'independència i el referèndum". "Si volíem mantenir viu el que havíem començat l'1 d'Octubre només es podia fer des de l'exili, perquè des de la presó és impossible", apunta.

"No facis l'1-O ni la declaració si després no has de continuar", insisteix Comín. En el mateix sentit, insisteix que malgrat que la decisió política col·lectiva era que tot el Govern havia de marxar a l'exili, es va optar per respectar altres decisions personals. Però tot i que Comín reconeix i "admira" la "resistència i coratge" dels presos polítics, troba que això no és "incompatible" amb dir que "l'opció políticament coherent" era "l'exili".

Relació amb ERC

L'eurodiputat electe de Junts (que va ser conseller amb ERC) critica que els republicans hagin estat "massa centrats en l'estratègia de l'hegemonia", i defensa que ell no està "fent pinya" amb l'expresident Carles Puigdemont "per contribuir a l'hegemonia de Junts per Catalunya". De fet, Comín nega que s'hagi produït "cap distanciament" amb els republicans després d'haver concorregut a les eleccions europees amb el líder de JxCat amb la llista Junts, i defensa que sempre ha actuat amb la "màxima lleialtat" al partit.

Tot i que reconeix haver tingut "diferències estratègiques" amb la formació de Junqueras, insisteix que sempre les han intentat discutir de manera "lleial i oberta". "Com a mínim amb qui jo em relaciono d'ERC em segueix mirant com abans", afirma. L'exconseller afirma que ha estat "crític" quan ha vist que la formació de Junqueras estava "atrapada" en "la lluita per l'hegemonia", perquè creu que s'ha "d'aparcar" quan cal "unitat" en la "dura confrontació amb l'estat espanyol". "No he volgut ser còmplice d'això", justifica, matisant que ha aplicat "la mateixa regla" a JxCat.

Tanmateix, recorda que ell o Puigdemont no estan "excessivament lluny" de la posició d'alguns dirigents republicans com Marta Rovira. En aquest sentit, assegura que la "música" de la secretària general d'ERC "sona molt" com la seva.

Reacció a la sentència

Pel que fa a la sentència del Procés, Comín considera que l'independentisme "ha de decidir si es rendeix o va a una confrontació". L'eurodiputat electe de Junts opta per "una confrontació pacífica i democràtica" contra l'Estat que requereix "acció institucional i desobediència civil".

"Cal enfortir les institucions, preparar la societat civil per, en el moment que es consideri, poder desplegar una estratègia d'enfrontament institucional i civil amb l'Estat", diu. Malgrat no abandonar l'oferta de diàleg amb Madrid, Comín alerta que "un impàs crònic" un cop el Tribunal Suprem dicti sentència seria "una rendició". "No té cap sentit que en nom del diàleg ens aturem", afirma durant l'entrevista.

En aquest sentit, creu que "el pitjor que pot passar" és que l'independentisme "tiri la tovallola" fins i tot de manera "involuntària o inconscient". "Una rendició inconfessada seria el pitjor que podem deixar als nostres fills", avisa. Ara bé, reconeix que per anar a una confrontació cal "assumir els riscos". "La independència de baix cost no existirà mai", sosté.

S'oposa a unes eleccions

Pel que fa al debat sobre la convocatòria d'eleccions com a reacció a la sentència, Comín s'oposa a uns nous comicis perquè no creu que enforteixin la posició de l'independentisme ni "la unitat estratègica" que demana el carrer. "És clar que les eleccions són saludables per a una democràcia, però estem parlant de si amb unes eleccions enfortirem la posició de l'independentisme", apunta Comín, una setmana després que el líder d'ERC Oriol Junqueras recriminés que alguns sectors diguin que "l'exercici democràtic del dret de vot debilita les institucions d'un país".

Si bé Comín es mostra obert a la idea d'un govern de concentració de cara a la sentència de l'1-O, alerta que "el preu" no pot ser la renúncia a "l'estratègia de confrontació democràtica", que considera imprescindible. "No té sentit fer un govern de concentració que sigui el pròleg d'una rendició", avisa.

Preguntat per un acostament als comuns després de la sentència, Comín diu que "aquells que estan en contra de la repressió de l'Estat" tenen "una certa obligació ètica d'ajudar a enfortir les institucions l'endemà de la sentència". Però insisteix que això "no pot tenir com a contrapartida que l'independentisme renunciï al seu projecte polític".

Així, tot i que Comín no veu "desitjable seguir sense pressupostos", considera que no hauria de "precipitar una convocatòria electoral". "El govern ha de fer les millors polítiques socials que pugui, però per convicció democràtica i compromís amb la justícia social". En aquest sentit, l'exconseller de Salut considera "molt discutible que les polítiques socials eixamplin la base de l'independentisme" perquè "està estudiat que el vot unionista és molt identitari". "Les polítiques socials no són un instrument per eixamplar la base, són una finalitat en si mateixes".

Comín preveu que la sentència de l'1-O augmentarà d'altra banda les probabilitats que Bèlgica denegui la seva extradició. "Afegirà encara més estupor davant la justícia belga", pronostica. Amb tot, garanteix que els exmembres del govern afrontaran una esperada tercera euroordre a Bèlgica i confia que els magistrats belgues arribin "a la mateixa conclusió que els alemanys".

El Tribunal de Schleswig-Holstein va denegar l'extradició de Puigdemont per rebel·lió, però la va acceptar per malversació. En aquest cas, Comín veu difícil que els jutges belgues els puguin extradir per aquest delicte perquè, segons ell, la seva legislació penal requereix un enriquiment personal que neguen.

Toni Comín tampoc va poder assumir el mandat com a eurodiputat malgrat guanyar l'escó a les urnes per la negativa de la Junta Electoral Central que pogués fer els tràmits pertinents a distància. Ara el seu cas, com el de Puigdemont, està en mans dels tribunals de la Unió Europea.

Comín assegura que no prendran "cap decisió" sobre la renúncia a l'escó "abans de conèixer la decisió del tribunal per molt que es demori en el temps". De fet, creu que tenen "moltes probabilitats que el tribunal resolgui" en favor seu.

Més continguts de