Torra demana que es recusi un altre magistrat del TSJC perquè està "estretament vinculat" amb el PSC

El nou escrit del president podria retardar la data del judici

Nova recusació del president de la Generalitat, Quim Torra, en la causa que té oberta per desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Dimarts la seva defensa va demanar apartar també del procediment el jutge que l’alt tribunal ha nomenat per instruir, precisament, les dues recusacions que el cap de l’executiu ja ha presentat contra dos dels magistrats que l’han de jutjar per no haver retirat a temps els llaços grocs del Palau: el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i la magistrada Mercedes Armas. Torra considera que el jutge que ha de decidir sobre aquesta qüestió, Carles Ramos, tampoc ho pot fer amb imparcialitat perquè està “estretament vinculat” al PSC. Un partit que, segons argumenta l’advocat de Torra, Gonzalo Boye, ha manifestat la voluntat d’apartar-lo del càrrec, ja sigui amb una qüestió de confiança o amb eleccions anticipades.

La presentació de la nova recusació pot tenir un altre efecte: que es retardi la data del judici, prevista per dimecres i dijous de la setmana que ve. El president ha evidenciat que la sessió coincideix amb el debat de política general al Parlament, i ha denunciat que el TSJC no “respecti” la separació de poders. Fonts de l’entorn del president creuen que el temps que requereix la resolució d’aquestes recusacions podria comportar un canvi de dates, cosa que evitaria que sigui a la mateixa hora que la sessió parlamentària. En tot cas, si es manté el judici, Torra es decanta -tal com va avançar l’ARA- per acudir a la cambra catalana.

Els arguments del president

En l’escrit presentat a l’alt tribunal, al qual ha tingut accés l’ARA, el president relata que el Parlament va escollir una terna de juristes el 2006, on es va incloure Ramos, per optar a una plaça al TSJC. En el document sosté que van ser els socialistes els que van promocionar aquest magistrat, que fins llavors era fiscal. Els altres dos juristes que va proposar el PSC juntament amb ERC i ICV van ser Ester Capella, que actualment és consellera de Justícia per Esquerra, i l’advocat Josep Maria Gasch. La plaça la va acabar ocupant Ramos per decisió del Consell General del Poder Judicial. Arran d’això, l’escrit de la defensa assegura que el magistrat té un interès “directe” en la causa i que, com el PSC, també vol que Torra deixi de ser cap de l’executiu. “La pena del delicte de desobediència tindria l’efecte buscat políticament [pels socialistes]”, diu l’escrit. “El PSC té una obsessió política” en apartar el president, afegeix el document. Ara bé, l’escrit de Boye no acaba aquí, sinó que va més enllà i qüestiona el sistema d’elecció de la cúpula del TSJC , prevista en la llei orgànica del poder judicial. En aquesta norma es faculta les assemblees autonòmiques a proposar una terna de candidats al CGPJ perquè n’esculli un per ocupar una plaça a les sales civils i penals -una dels tres que les componen-. En aquest sentit, l’escrit s’agafa a unes declaracions del 2016 de Barrientos, president del TSJC, en què qüestionava aquest sistema i es comprometia a buscar alternatives, des del seu càrrec, per promoure una designació despolititzada. O almenys per assegurar que aquests magistrats no participin en causes de polítics.

A l’argument del vincle amb el PSC, Boye n’hi afegeix un altre: que Ramos va ser l’instructor de la causa per desobediència i que, segons ell, “no va respectar la presumpció d’innocència” de Torra durant la investigació: “Hi ha frases, raonaments i manifestacions rotundes i d’evident culpabilitat que reflecteixen el posicionament ja assumit per l’instructor”. De fet, recorda que per aquest motiu ja van intentar recusar-lo i que va ser el mateix magistrat qui va rebutjar la seva petició per una qüestió de forma. Ramos va considerar que la recusació estava basada en “motius irreals, inventats o arbitraris” per part de Torra i el seu advocat.

Més continguts de