Tots els efectes de l’últim gir del procés

CDC: El president fixarà el full de ruta convergent

CDC guanya un actiu

“No em retiro de la política”. Amb aquesta frase Artur Mas va concretar quin abast tenia la seva renúncia com a candidat a la presidència. La decisió assumida a última hora atorga a Mas el valor del sacrifici per fer viable el procés sobiranista -“qui fa el bé sempre fa bé”, va dir en roda de premsa- i permet a CDC guanyar un actiu per a la refundació del partit. Serà Mas qui tuteli el full de ruta convergent. “Destinaré esforços personals a refer a fons el que significa i el que representa CDC”, va assegurar. El líder convergent entén que és una “urgència” que “aquest espai tingui solidesa”.

Debat obert per la successió

Tot i que el pas al costat de Mas apaivaga les tensions internes pel lideratge, perquè ara serà ell qui assumirà les regnes del partit, la renúncia obre la carrera per a la successió. CDC haurà de fer compatible l’inici d’una legislatura que es preveu turbulenta -pel terreny desconegut que es trepitja i els embats de l’Estat- amb el debat intern per trobar un hereu de Mas. Carles Puigdemont, que no tenia aspiracions al partit, guanyarà protagonisme, però el president ja va parlar de la figura de Neus Munté. “És una persona per tenir en compte en el futur”, va apuntar el líder de CDC.

ERC: Junqueras prioritza l’acord al lideratge

Aval a l’estratègia del pacte

ERC ha reforçat en les últimes setmanes el missatge de l’actitud responsable en benefici del procés. Oriol Junqueras no havia demanat en públic el sacrifici de Mas, però a la cúpula republicana -que mai va abraçar amb entusiasme la llista única que proposava CDC- recalcaven que el més important era el pacte. “Tant la CUP com el president Mas tenen la mirada curta”, deia ahir al matí Joan Tardà abans que el diàleg desemboqués en entesa. La resolució avala l’estratègia d’ERC. Sense citar Mas, Marta Rovira va fer un “agraïment a tothom que ha fet possible aquest acord”.

Projecció electoral frustrada

La dura compareixença de Mas de dimarts, amb dards que qüestionaven el “sentit de país” de la CUP, dibuixava una nova cita electoral al març. Finalment no hi haurà uns comicis que s’endevinaven de digestió complexa per a l’independentisme. Tot i la pressió de CDC per teixir una llista unitària, ERC no estava disposada a reeditar Junts pel Sí. S’hauria obert, doncs, una batalla pel lideratge del procés en què Junqueras partia amb cert avantatge, vistos els resultats del 20-D. Les generals ja apuntaven un viratge cap a l’esquerra, que ara queda posposat.

CUP: Un veto car: Mas a canvi d’estabilitat

Un entesa per a la ruptura

Després d’un no a Mas que ha comportat desgast intern, la CUP pot mostrar els beneficis de l’acord. Per als cupaires, haver forçat la renúncia permet encetar la legislatura de la desconnexió. “Ens vam presentar amb uns compromisos molt clars: avançar per la ruptura democràtica, un pla de xoc i una presidència de consens”, va detallar ahir la diputada Eulàlia Reguant per endolcir l’entesa. Dissipat l’horitzó electoral, la CUP entén que el pas endavant assegura un escenari de ruptura i superar la “Catalunya autonòmica, de les retallades i la corrupció”, en paraules de Reguant.

Marge de maniobra reduït

El pacte en temps de descompte comporta grans sacrificis per a la CUP. Mas se’n va, però també ho faran dos diputats cupaires, que deixaran l’escó com a contrapartida a la “bel·ligerància expressada envers Junts pel Sí”, un dels “errors” assumits ahir per la formació. Dos dels seus diputats s’incorporaran a la “dinàmica del grup parlamentari de Junts pel Sí” per assegurar l’estabilitat parlamentària, una clàusula de l’acord que lliga de mans la CUP al Parlament. Veus com la de Miquel Iceta (PSC) es van afanyar ahir a qualificar l’entesa com “un bon acord per a CDC”.