JUDICI ALS MOSSOS
Política 27/01/2020

Trapero i De los Cobos, cara a cara

Aquest dilluns Pérez de los Cobos es veurà cara a cara amb Josep Lluís Trapero gairebé dos anys i mig després d’un trencament irreconciliable

Ot Serra
3 min
El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, durant la seva declaració a l’Audiència.

MadridLes causes judicials contra el Procés, els Mossos i els policies espanyols investigats per les càrregues de l’1-O han permès veure el coordinador del dispositiu, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, declarant com a testimoni diverses vegades. Aquest dilluns es veurà cara a cara amb Josep Lluís Trapero gairebé dos anys i mig després d’un trencament irreconciliable.

Els dies previs a l’1-O: les instruccions de Fiscalia i l’entrada del TSJC

Trapero va explicar durant la seva declaració que els Mossos van atendre les instruccions de la Fiscalia i que la interlocutòria de la jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Mercedes Armas posava fi a l’actuació del ministeri públic. L’ordre judicial ordenava intervenir als col·legis públics on s’estiguessin duent a terme activitats preparatòries de l’1-O sense alterar altres serveis que s’hi estiguessin desenvolupant. Aquest és l’argument que esgrimeix el major per defensar que els Mossos no tanquessin els centres ocupats amb la iniciativa Escoles Obertes. Les botifarrades, concerts i activitats lúdiques permetien trobar una escletxa en la resolució judicial.

Pérez de los Cobos inclou entre les crítiques als Mossos el fet que no actuessin contra l’ocupació dels col·legis dels dies previs al referèndum. Aquest dilluns en l’interrogatori, però, haurà de respondre si com a coordinador del dispositiu policial va recriminar a la cúpula de la policia catalana l’actitud dels agents, que es van limitar a aixecar actes de la situació a les escoles. Si els Mossos no estaven actuant correctament, per què la Guàrdia Civil i la Policia Nacional no van intervenir, si la interlocutòria judicial ho habilitava? A més, el tinent coronel va afirmar al Suprem que les instruccions de la Fiscalia continuaven vigents tot i l’entrada del TSJC.

Un dispositiu conjunt o una “estafa” dels Mossos?

El major va subratllar que els binomis de Mossos a les 2.300 escoles de l’1-O eren una de les potes d’un pla conjunt “pactat” amb Pérez de los Cobos. La policia catalana aniria amb dos agents de seguretat ciutadana i intentaria frenar la votació -ho va aconseguir en més d’un centenar de col·legis- i, en cas que la gran multitud ho impedís, es demanarien reforços d’ordre públic d’ARRO i, posteriorment, a Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Els Mossos, a més, van proposar seguir la jornada des del CECOR central del cos, però De los Cobos ho va descartar.

El tinent coronel de la Guàrdia Civil ja va manifestar al Tribunal Suprem que el dispositiu dels Mossos era una “estafa” i que es va assabentar del binomi d’agents per frenar la votació el dia 1 a primera hora. Segons va dir, quan ho va veure va decidir que els cossos espanyols actuessin de manera autònoma. Per a De los Cobos i la Fiscalia, que comparteixen relat acusatori, l’actuació dels Mossos pretenia “aparentar” el compliment de l’ordre judicial però, en realitat, permetre la celebració de l’1-O.

Ferran López, el dos del major que feia de pont

Inseparable, l’ex número dos de Trapero als Mossos, Ferran López, l’acompanyarà durant els dos mesos de judici a l’Audiència Nacional. Ho ha fet durant les primeres sessions, tot i que no ha pogut ser a la sala perquè està citat com a testimoni. Un cop declari ja podrà assitir-hi com a públic. La presència de López a la seu judicial té molts significats i constitueix una certa anomalia: la companyia fidel de Trapero reflecteix que tot el que va fer el major ho assumeix també ell, sobretot perquè va ser la cara del cos a les reunions de coordinació amb la resta de cossos, liderades per De los Cobos. La paradoxa és que amb l’aplicació del 155 fos nomenat comissari en cap, després d’haver participat a parts iguals amb Trapero en la suposada connivència del cos amb el referèndum de l’1-O.

La topada entre Trapero i De los Cobos a la Fiscalia Superior de Catalunya el 21 de setembre i la carta del major recelant de la designació del tinent coronel com a coordinador del dispositiu policial de l’1-O va fer que fos Ferran López qui mantingués la interlocució en nom dels Mossos. L’ex número dos del cos va revelar al Tribunal Suprem que les converses amb De los Cobos els últims dies de setembre van ser constants, fins i tot el dia 30 de setembre a altes hores de la nit. El tinent coronel haurà d’explicar dilluns com pot ser que no sabés que la policia catalana acudiria amb un binomi d’agents a les escoles. Les compareixences de De los Cobos i López al Suprem van provocar que Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, demanés un cara a cara entre ells dos, perquè tenen dues versions incompatibles. A l’Audiència Nacional declararan només amb un dia de diferència, cosa que evidenciarà el xoc de relats que, aquesta vegada sí, el tribunal haurà de saber decantar. La defensa de Trapero, però, no sol·licitarà un cara a cara.

stats