La defensa de Trapero fa grinyolar De los Cobos

El coronel s'espolsa les responsabilitats i separa l'actuació del major de la de Ferran López

"Qualsevol llumí podia encendre una foguera important", es defensava Josep Lluís Trapero la setmana passada per argumentar les seves reserves a l’hora d’utilitzar les unitats d’ordre públic l’1-O. El fiscal Miguel Ángel Carballo ho interpretava com una "excusa" per no aturar el referèndum, agafant-se a la tesi que Diego Pérez de los Cobos ja va exposar el 21 de setembre del 2017 en la primera reunió a la Fiscalia Superior de Catalunya. En un interrogatori exhaustiu de l’advocada del major, Olga Tubau, aquest dimarts el coronel de la Guàrdia Civil va recórrer a un argument pràcticament idèntic: "Tenint en compte el grau de contestació de la gent, la intervenció de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional als locals suposava un salt qualitatiu que podia produir més alteracions que si era a càrrec dels Mossos". Després de la insistència de la lletrada, aquesta ha sigut la conclusió a què ha arribat De los Cobos quan Tubau li ha preguntat per què els cossos estatals no van actuar els dies previs a l’1-O si els Mossos no estaven fent la feina i les instruccions de la Fiscalia i la interlocutòria judicial així ho preveien.

Tot i aquesta voluntat inicial expressada per De los Cobos, la justícia investiga si la Guàrdia Civil i la Policia Nacional es van excedir amb les càrregues als col·legis de l’1-O, però no si van incomplir les ordres fiscals i judicials per impedir el referèndum. En defensa del major dels Mossos, acusat de rebel·lió per ser presumptament còmplice del pla del Govern cap a la independència, Tubau ha passat al contraatac. "Amb l’absoluta desconfiança respecte a Trapero, ¿com segueixen mantenint que els Mossos portin a terme la primera intervenció?", li ha recriminat la lletrada a De los Cobos, més insegur que dilluns.

De los Cobos "alinea" Trapero amb Puigdemont i els acusa de compartir "els mateixos arguments"

El coronel ha assegurat que tot i veure el major "alineat amb Puigdemont" era millor "anar de la mà dels Mossos que en contra" per evitar una situació de "confrontació civil" i no trencar tots els ponts davant el que pogués passar després del referèndum. De los Cobos ha engreixat la gravetat dels fets i ha justificat l’actuació autònoma dels cossos estatals des de primera hora del dia 1 –ha atribuït la decisió a l’aleshores secretari d’estat de Seguretat José Antonio Nieto– perquè no s’evidenciés que la "legalitat no imperava a Catalunya". Aquesta expressió de De los Cobos no és casual, perquè és coneixedor de la sentència del Tribunal Suprem, que insisteix en el "desafiament a la legalitat" per apuntalar la sedició.

Cap responsabilitat

Assetjat per Tubau, el compareixent ha combinat la defensa de l’actuació policial de l’Estat amb espolsar-se les responsabilitats. Des de l’inici ha deixat clar que la direcció del dispositiu corria a càrrec primer del fiscal superior i després de la magistrada del TSJC, cosa que li ha permès justificar que no donés cap ordre o que ni tan sols la nit abans de l’1-O reclamés a l’excomissari en cap dels Mossos Ferran López com seria l’actuació de la policia catalana a les escoles. De fet, excepte el major, De los Cobos ha exculpat tothom del fracàs reconegut –ha afirmat que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van activar el "pla B" el dia 1 "sabent que no s’aconseguiria l’objectiu últim"–, inclòs López, de qui ha arribat a dir que "no el considerava la mà dreta" de Trapero. Aquest dimecres podrà respondre en la seva declaració.

Per al coronel, va ser la "inacció" dels Mossos la que va fer inviable el desenvolupament d’una ordre judicial segurament impossible de complir des d’un inici, i ha recriminat que no es destinessin més recursos d’ordre públic. La discussió entre Tubau i el testimoni sobre el nombre d’efectius i de col·legis tancats no ha fet més que constatar que ni Mossos, ni Guàrdia Civil, ni Policia Nacional van aconseguir l’objectiu d’aturar el referèndum.